Premis Finestres
de narrativa

Andrés Barba (Madrid, 1975), es va donar a conèixer el 2001 amb La hermana de Katia (finalista del premi Herralde i portada a la gran pantalla per Mijke de Jong), a la que van segir dos llibres de nouvelles titulats La recta intención i Ha dejado de llover (Premi Nord-Sud), i sis novel·les més que el van confirmar com una de les firmes més importants de la seva generació a Espanya; Ahora tocad música de baile, Versiones de Teresa (Premio Torrente Ballester), Las manos pequeñas; Agosto, octubre; Muerte de un caballo (Premio Juan March); En presencia de un payaso; República luminosa (Premi Herralde de novel·la, Prix Frontieres, finalista del Premi Gregor Von Rezzori) i l’experiment biogràfic Vida de Guastavino y Guastavino. És tambié autor dels assajos Caminar en un mundo de espejos, La ceremonia del porno (Coescrit amb Javier Montes i Premi Anagrama d’assaig) i La risa caníbal. En el terreny poètic ha escrit Crónica natural. El seu últim llibre és El último día de la vida anterior (Premi Finestres). Com a traductor ha publicat versions al castellà de més de trenta autors, entre ells Melville, Henry James, Joseph Conrad i Thomas De Quincey.

La seva obra ha estat traduïda a vint-i-dos idiomes. Ha rebut múltiples beques, entre elles la de l’Acadèmia de Espanya a Roma, la de la Residència d’estudiants de Madrid, i la del Cullman Center, a la New York Public Library. Ha estat professor convidat al Bowdoin College i a la universitat de Princeton.

Giuseppe Caputo (Barranquilla, 1982) és autor de les novel·les Un mundo huérfano (Random House, 2016), Estrella madre (Random House, 2020) i La frontera encantada (Random House, 2025). Actualment és professor i coordinador acadèmic de la Mestria en Escriptura Creativa de l’Institut Caro y Cuervo. La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, italià i indonès. La traducció de Un mundo huérfano a l’anglès a càrrec de Juana Adcock i Sophie Hughes va rebre un English Penn Award. Va ser director cultural de la Feria Internacional del Libro de Bogotá (FILBo) entre 2015 i 2018. El 2017, va ser seleccionat pel Hay Festival com un dels 39 millors escriptors de ficció menors de 40 anys d’Amèrica Llatina. Va esudiar Escriptura Creativa a la Universitat de Nova York i la Universitat de Iowa.

Laura Fernández (Terrassa, 1981) és autora de sis novel·les: Bienvenidos a Welcome (Elipsis 2008 /Literatura Random House, 2019), Wendolin Kramer (Seix Barral, 2011), La Chica Zombie (Seix Barral, 2013), El Show de Grossman (Aristas Martínez, 2013), Connerland (Literatura Random House, 2017) i La señora Potter no es exactamente Santa Claus (Literatura Random House, 2021). Aquesta, la seva última novel·la, va ser distingida amb el Premi Ojo Crítico de Narrativa 2021, el Premi Finestres de Narrativa en castellà 2021, el Premi Las librerías Recomiendan a millor llibre de ficció de 2021, i el Premi Kelvin 505, a més a més d’una Mencin Especial dels Premis Ciutat de Barcelona. La seva obra ha estat traduïda al francès, a l’italià, a l’anglès i al japonès, i els seus contes han estat inclosos en nombroses antologies, i reunits finalment en un volum de relats escollits titulat Damas, caballeros y planetas (Random, 2023). La seva obra més recent és un petit assaig sobre el món com a lloc fantàstic, una misteriosa crònica des de l’encara més misterios Llac Ness, titulat Hay un monstruo en el lago (Debate, 2024). Les seves històries tenen el punch d’un Douglas Adams que hagués llegit més del compte a Stella Gibbons, i l’ambició de complex món a part d’un Thomas Pynchon fan d’Stephen King. També és periodista i crítica literària i musical, i una apassionada entrevistadora d’escriptors. Actualment escriu principalment per El País, encara que ha col·laborat a una infinitat de mitjans en el passat. En el passat també va treballar en un videoclub i va muntar un grup de música. Té dos fills i molts llibres de Philip K. Dick.

María Negroni ha publicat nombrosos llibres, entre altres: Arte y Fuga, Cantar la nada, Elegía Joseph Cornell, Interludio en Berlín, Exilium, Objeto Satie, Archivo Dickinson i Oratorio (poesia); Ciudad Gótica, Museo Negro, El testigo lúcido, Galería Fantástica, Pequeño Mundo Ilustrado, El arte del error i La idea natural (assaig); El sueño de Úrsula, La Anunciación i El corazón del daño (ficció).

Ha obtingut les beques Guggenheim i Fundación Octavio Paz en poesia, el Premi Internacional d’Assaig Siglo XXI, dos Premis de la ciutat de Buenos Aires el 2021 i la beca del DAAD Programa Internacional d’Artistes a Berlín 2024/25. A més a més, el seu llibre Islandia va rebre, en la seva versió en anglès el Premi al Millor Llibre de Poesia en Traduccoió de l’any PEN American Center (Nueva York, 2002) i el seu últim llibre de poemes (Utilidad de las estrellas, Pre-Textos 2024)) va rebre el Premi Margarita Hierro d’Espanya. La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, francès, italià, suec i portuguès.

Camila Enrich. Fa més de vint anys que està vinculada al món de l’edició. Després de passar per la facultat de Traducció i Interpretació amb el somni no realitzat d’aconseguir una plaça d’intèrpret al’ONU, va acabar traduint pòlisses d’assegurances fins a caure retuda per l’avorriment. Al cap de poc temps, li van oferir unes pràctiques a Grup 62 i allà va tenir el pressentiment que el seu fort era l’edició. Amb 25 anys, sense haver vist mai unes galerades, va acceptar el repte de dirigir una editorial i va acabar a càrrec de diversos segells del grup. Després de nou anys apassionants envoltada de grandíssims editors i autors, va deixar l’editorial per viatjar per Mèxic i Àsia. A la tornada, gràcies a una bona amiga, va conèixer un editor holandès que buscava una scout, moment en què va començar a treballar com a tal. Al primer client se li han sumat altres editors estrangers i altres empreses culturals. Té feblesa per les novel·les ambientades en internats, en campus universitaris i en famílies disfuncionals, també per la literatura llatinoamericana i per les noves veus. Ja fa deu anys que treballa de scout i entre manuscrit i manuscrit s’escapa a nedar.