Sara Mesa (Madrid, 1976) desde niña reside en Sevilla. En Anagrama se han publicado desde 2012 las novelas Cuatro por cuatro (finalista del Premio Herralde de Novela): «Una escritura desnuda y fría, repleta de imágenes poderosas que desasosiegan en la misma medida que magnetizan» (Marta Sanz, El Confidencial); Cicatriz (Premio El Ojo Crítico de Narrativa): «Una verdadera revelación» (J. M. Guelbenzu, El País); «Sara Mesa levanta una literatura de alto voltaje trabajada con precisión de orfebre» (Rafael Chirbes); la recuperada Un incendio invisible: «Demuestra ser una creadora muy exigente. Una novela que funciona como los buenos cuentos pues contiene mucho más de lo que dice» (J. M. Pozuelo Yvancos, ABC); Cara de pan: «Una pequeña obra maestra de la narrativa» (J. Ernesto Ayala-Dip, Qué Leer); Un amor: «Sus aristas se presentan bajo una prosa de limpieza desconcertante, escueta, ágil: se lee con la velocidad que asociamos al disfrute, pero al cerrarlo nos encontramos desamparados. Una novela magnífica» (Nadal Suau, El Cultural) y La familia: «Ha escrito algunas de las historias más turbias de la literatura actual. Ahora arremete contra los falsos sueños de bienestar en La familia… En su nuevo libro, el humor matiza el desasosiego que recorre toda su obra… Existe una constante en su obra desde sus inicios que, además de con los abusos de poder, tiene que ver con la doble vida de los personajes.» (Laura Fernández, El País – Babelia) el muy celebrado volumen de relatos Mala letra: «Cuatro por cuatro, Cicatriz y Mala letra de Sara Mesa protagonizan desde hace meses la escena literaria española» (Christopher Domínguez Michael, Letras Libres); y el breve ensayo Silencio administrativo: «Una reflexión sobre el impacto brutal de la pobreza en los individuos que la sufren y sobre las actitudes imperantes frente a ellos en nuestra sociedad. Especialmente indicado para quienes piensan que ellos no tienen prejuicios» (Edurne Portela, El País).
La radiografia contundent d’una família, de les ferides latents, fragilitats, contradiccions i flaqueses.
En aquesta família no hi ha secrets! , proclama a l’inici d’aquest llibre Damián, el pare, un home d’idees i d’ideals fixos obsessionat amb la rectitud i la pedagogia. Però aquesta casa sense secrets és en realitat plena d’esquerdes, i l’opressió que es respira entre les parets acabarà creant vies d’escapament, codis clandestins, ocultacions, fingiments i mentides. Formada per dues nenes, dos nens, una mare i un pare, aquesta família en aparença normal, de classe treballadora i plena de bones intencions, és la protagonista d’una novel·la coral que abasta diverses dècades i en les històries de la qual bateguen el desig de llibertat i la crítica als pilars que tradicionalment han sostingut, i encara sostenen en gran mesura, la institució familiar: autoritarisme i obediència, vergonya i silenci.
Sara Mesa torna a demostrar que posseeix un ull clínic per despullar comportaments humans, detectar ferides latents i retratar en tota la seva complexitat la fragilitat, les contradiccions i les febleses que ens conformen. Aquest llibre és una volta de rosca a la construcció d’un dels universos literaris més potents de les lletres espanyoles actuals i la confirmació d’un talent que no deixa de créixer.
Per l’habilitat de l’autora per descriure un infern familiar poc obvi però truculent, i aconseguir recrear una quotidianitat opressiva. Per la capacitat de compassió cap als personatges, la majoria anodins, però amb un costat fosc inquietant; i per la tensió sostinguda al llarg de la novel·la, que no deixa entreveure el que passarà a la pàgina següent. Perquè té una veu única i per la manera singular que té d’interpretar el món.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
