shortlist
longlist
Fundació Finestres es complau a premiar amb una dotació de 25.000 euros (subjectes a impostos) una obra de narrativa originalment escrita en català ia una altra originalment escrita en castellà entre totes les que hagin arribat a les llibreries al llarg de l’any natural anterior al qual es proclama el premi.
— Es consideraran obres escrites originalment en espanyol (per al Premi Finestres de Narrativa en castellà) i català (per al Premi Finestres de Narrativa en castalà), independentment de la nacionalitat de l’autor, que hagin estat publicades a Espanya i Andorra entre l’1 de gener i el 31 de desembre de l’any anterior a l’edició del premi. El premi serà anunciat durant la primavera de l’any següent.
— La selecció de les obres candidates al premi anirà a càrrec del Jurat Finestres.
— Preferentment l’obra no hauria d’haver rebut cap altre premi o ajut, encara que no és condició obligatòria.
— L’obra ha d’haver estat publicada en paper per una empresa editorial. No es consideraran obres autoeditades, ni les publicades per plataformes d’autoedició.
— No es valoraran obres coescrites.
shortlist
longlist
shortlist
longlist
shortlist
longlist
Anna Guitart (Barcelona, 1976) és periodista i guionista. Va començar treballant a Ràdio Barcelona i després a la COM Ràdio. Ha treballat de guionista a programes de TV3 com Via Llibre (Canal 33). També ha dirigit el programa Savis (Canal 33). El 2015 va començar a presentar la secció de llibres del programa Tria 33 i, des de 2017, presenta i dirigeix el programa literari d’entrevistes Tot el temps del món (Canal 33). Col·labora als programes Els matins de Tv3, Islàndia de RAC1 i al suplement «Llegim» del diari Ara.
Gemma Medina Estella (Rubí, 1989) és editora, crítica literària i professora col·laboradora del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. Es va llicenciar en Filologia catalana i en Teoria de la literatura i Literatura comparada a la UAB i va cursar el Màster d’Edició de la UPF. Escriu sobre literatura contemporània per a diverses revistes i plataformes, com ara Reduccions, Caràcters, Núvol o el setmanari La Directa. El 2018 va fundar, amb Marc Rovira Urien i Gerard Cisneros Cecchini, la revista digital de crítica literària La Lectora. En el marc dels Jocs Florals de Barcelona del 2022, va escriure el balanç poètic de l’any 2021.
Mara Faye Lethem (Nova York, 1971) és escriptora i traductora literària del català i castellà a l’anglès. La seva trajectòria s’ha desenvolupat a les dues ribes de l’Atlàntic, tant als Estats Units com a Barcelona, on resideix. La seva nouvelle A Person’s A Person No Matter How Small es va publicar el 2020 amb Antibookclub. Les seves traduccions inclouen Brother in Ice (Alicia Kopf, Premi English PEN, nominat al Premi Nacional de Traducció als EUA) i Confessions, de Jaume Cabré. Entre els anys 2020 i 2022 publicarà traduccions d’obres de Patricio Pron, Marta Orriols, Jordi Nopca, Toni Sala, Max Besora i Irene Solà.
Ha publicat dues novel·les, La dona que es va perdre (2012) i El dia del cérvol (2016), però abans havia estat moltes altres coses: filòloga romànica, agent d’artistes de la guia de carrers, guionista de televisió i exposicions, reportera, recomanadora i presentadora de programes de llibres a la televisió ia la ràdio, traductora, columnista i professora d’escriptura. Des del 2009, escriu crítica literària al diari Ara i ha traduït al català obres de Maggie Nelson, Virginie Despentes, H.D. Thoreau, Judith Butler o Rebecca Solnit. Va ser particularment feliç formant part de l’equip dels programes de llibres de televisió Saló de lectura (BTV, 2002-2006) i L’hora del lector (Canal 33, 2007-2011). Entre el 2016 i el 2019, ha estat comissària del programa Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO de l’Ajuntament de Barcelona, des d’on ha planificat (quan l’han deixat) polítiques públiques de foment de la lectura, difusió del patrimoni literari i dinamització del sector professional del llibre a la ciutat.
Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre d’altres, els reculls de poemes El fibló i la festa (2003), Fervor tan fosc (2006), Aquí, on passa tot (2017) i Canvi de guàrdia (2019); els llibres entrevista La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira (2009), Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta i Conversaciones con Jean Marie del Moral (2018); les novel·les La felicitat dels dies tristos (2010), Tots els dimonis són aquí (2011) i Si t’hi atreveixes (2014), i el llibre de perfils Un arxipèlag radiant (2019). Col·labora regularment a la premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.
Jordi Costa (Barcelona, 1966) és autor dels llibres Mondo Bulldog (1999), Vida Mostrenca (2002), Todd Solondz: Als suburbis de la felicitat (2005) i Com acabar amb la Contracultura (2018), entre d’altres. Ha comissariat les exposicions «Cultura Escombraries: una espeleologia del gust», «J. G. Ballard, autòpsia del nou mil·lenni», «Stanley Kubrick» (totes tres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), «Ficcions en sèrie» i «Ficcions en sèrie. Segona temporada» (SOS 4.8) i «Plagiarisme» (La Casa Encendida), aquesta darrera amb Álex Mendíbil. Ha dirigit les pel·lícules Piccolo Grande Amore i La lava als llavis (ambdues de 2013) i ha participat com a actor a Bergman Island, de Mia Hansen-Love. Després de doctorar-se tardanament en Filologia Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid, ha abandonat temporalment la seva tasca com a crític de cinema a mitjans com El País i Fotogramas. Actualment és responsable del departament d’exposicions al CCCB.
Mathias Enard (Niort, França, 1972) és escriptor. Després de cursar estudis d’àrab i persa a l’Orient Mitjà, va arribar a Barcelona l’any 2000. Ha publicat novel·les com ara Zona (2008) o Brúixola (2015) guardonades amb el Premi Goncourt (2015) o el de la Fira del Llibre de Leipzig per a Europa (2017), entre altres. El seu darrer llibre publicat a Espanya és un poemari, Última comunicació a la societat proustiana de Barcelona, editat per Això no és Berlín. La seva obra està traduïda a més de 20 idiomes.
Mariana Enriquez (Buenos Aires, 1973) és llicenciada en Periodisme i Comunicació Social, subeditora del suplement «Radar» del diari Página/12 i docent a la Universitat Nacional de La Plata. Va publicar les novel·les Bajar es lo peor (1995), Cómo desaparecer completamente (2004) i Este es el mar (2017), les col·leccions de contes Los peligros de fumar en la cama (2009-2017), i Las cosas que perdimos en el fuego (2016), la nouvelle Chicos que vuelven (2010), els relats de viatges Alguien camina sobre tu tumba: Mis viajes a cementerios (2013), el perfil La hermana menor; un retrat de Silvina Ocampo (2014) i el llibre il·lustrat Ese verano a oscuras (2019). El seu llibre Las cosas que perdimos en el fuego va ser traduït a 22 idiomes i va rebre el premi Ciutat de Barcelona a millor obra en llengua castellana. Al novembre de 2019 la seva novel·la Nuestra parte de noche va rebre el Premi Herralde.
Carlos Zanón (Barcelona, 1966) és escriptor, crític literari i musical i articulista en mitjans com La Vanguardia, El País, Babelia, Ruta 66 o Rock de Lux. Com a poeta és autor d’El sabor de la teva boca borratxa (1989), Algunes maneres d’oblidar Gengis Khan (2004, Premi Ciutat de València, 2003), Rock’n’roll (2014) o Banc de sang (2017). Com a narrador ho és de títols com Tarda, malament i mai (2009, Premi Brigada 21 a Millor Primera Novel·la Negra de l’Any), No truquis a casa (2012, Premi València Negra a Millor Novel·la de l’Any), Jo vaig ser Johnny Thunders (2014 , Premi Dashiell Hammett, Salamanca Negra i Novelpol), Marley estava mort (2015), Taxi (2017) o Problemes d’identitat (2019) amb el personatge de Pepe Carvalho. La seva obra ha estat publicada als Estats Units, Alemanya, França, Itàlia, Grècia i els Països Baixos. És comissari del certamen BCNegra des del 2017.
Camila Enrich. Fa més de vint anys que està vinculada al món de l’edició. Després de passar per la facultat de Traducció i Interpretació amb el somni no realitzat d’aconseguir una plaça d’intèrpret al’ONU, va acabar traduint pòlisses d’assegurances fins a caure retuda per l’avorriment. Al cap de poc temps, li van oferir unes pràctiques a Grup 62 i allà va tenir el pressentiment que el seu fort era l’edició. Amb 25 anys, sense haver vist mai unes galerades, va acceptar el repte de dirigir una editorial i va acabar a càrrec de diversos segells del grup. Després de nou anys apassionants envoltada de grandíssims editors i autors, va deixar l’editorial per viatjar per Mèxic i Àsia. A la tornada, gràcies a una bona amiga, va conèixer un editor holandès que buscava una scout, moment en què va començar a treballar com a tal. Al primer client se li han sumat altres editors estrangers i altres empreses culturals. Té feblesa per les novel·les ambientades en internats, en campus universitaris i en famílies disfuncionals, també per la literatura llatinoamericana i per les noves veus. Ja fa deu anys que treballa de scout i entre manuscrit i manuscrit s’escapa a nedar.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
