Aioua

Per la potència verbal i el desplegament d’imaginació amb els quals es descriu un viatge a Iowa que és, també, un viatge al cor de les paraules i del que volen i poden dir. Per la sensualitat d’una prosa que ens permet entrar en els espais mentals d’una aspirant a escriptora que ha abandonat un amor i que vol començar una altra vida, ser una altra persona, trobar una nova veritat en les paraules mentre viu estranyada en un poble enmig del no-res, envoltada de benzineres, motels i líders de sectes radicals. Per les ressonàncies lynchianes y pynchonianes tant en els desvaris de la protagonista com en l’onirisme i l’abordatge quasi al·lucinatori que fa la novel·la de traumes fondos i de ferides psíquiques profundes. Aioua està escrita en una prosa hipnòtica i funciona, per la veu i per la mirada, com una excavació a través de les capes geològiques i existencials de les culpes, les mentides, els traumes i les excuses que ens defineixen, una excavació que aspira a desenterrar l’única forma de veritat que els humans ens podem permetre: l’honestedat amb els altres i amb nosaltres mateixos. Sofisticada i càlida, Aioua té la virtut de trobar l’equilibri just entre la intel·ligència aguda i l’experimentació retòrica, d’una banda, i la complexitat i l’emotivitat humanes, de l’altra.