Mónica Ojeda (Guayaquil, Ecuador, 1988). Master en Creación Literaria y en Teoría y Crítica de la Cultura, da clases de Literatura en la Universidad Católica de Santiago de Guayaquil. Actualmente cursa un Doctorado en Humanidades sobre literatura pornoerótica latinoamericana. Con su primera novela La desfiguración Silva obtuvo el Premio Alba Narrativa 2014 y con su primer libro de poesía El ciclo de las piedras, el Premio Nacional de Poesía Desembarco 2015. En 2017 publicó el relato Canino y otro de sus cuentos fue antologado en Emergencias. Doce cuentos iberoamericanos (Candaya, 2013). Forma parte de la prestigiosa lista de Bogotá 39-2017, que recoge a los 39 escritores latinoamericanos menores de 40 años con más talento y proyección de la década.
Criatures que pugen a les teulades i alcen el vol, una adolescent apassionada per la sang, una professora que recull el cap de la veïna al seu jardí, una noia incapaç de separar-se de la dentadura del seu pare, dues bessones sorollistes en un festival de música experimental, dones que es llancen des de dalt d’una muntanya, terratrèmols apocalíptics, un xaman que escriu un conjur per reviure la seva filla.
“Las voladoras” reuneix vuit contes que s’ubiquen a ciutats, pobles, aturats, volcans on la violència i el misticisme, terrenal i celeste, pertanyen a un mateix pla ritual i poètic. Mónica Ojeda ens vola el cap amb un gòtic andí i ens mostra, un cop més, que l’horror i la bellesa pertanyen a una mateixa família.
Per la capacitat d’escriure un relat de terror des del punt de vista del que és monstruós. Per la seva subtilesa indefinible, i la seva poètica de l’estranyesa en tractar l’exotisme, perquè aconsegueix harmonia entre allò contemporani i la distorsió d’una sensibilitat gòtica i universal.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
