Sara Mesa (Madrid, 1976) desde niña reside en Sevilla. En Anagrama se han publicado desde 2012 las novelas Cuatro por cuatro (finalista del Premio Herralde de Novela): «Una escritura desnuda y fría, repleta de imágenes poderosas que desasosiegan en la misma medida que magnetizan» (Marta Sanz, El Confidencial); Cicatriz (Premio El Ojo Crítico de Narrativa): «Una verdadera revelación» (J. M. Guelbenzu, El País); «Sara Mesa levanta una literatura de alto voltaje trabajada con precisión de orfebre» (Rafael Chirbes); la recuperada Un incendio invisible: «Demuestra ser una creadora muy exigente. Una novela que funciona como los buenos cuentos pues contiene mucho más de lo que dice» (J. M. Pozuelo Yvancos, ABC); Cara de pan: «Una pequeña obra maestra de la narrativa» (J. Ernesto Ayala-Dip, Qué Leer); Un amor: «Sus aristas se presentan bajo una prosa de limpieza desconcertante, escueta, ágil: se lee con la velocidad que asociamos al disfrute, pero al cerrarlo nos encontramos desamparados. Una novela magnífica» (Nadal Suau, El Cultural) y La familia: «Ha escrito algunas de las historias más turbias de la literatura actual. Ahora arremete contra los falsos sueños de bienestar en La familia… En su nuevo libro, el humor matiza el desasosiego que recorre toda su obra… Existe una constante en su obra desde sus inicios que, además de con los abusos de poder, tiene que ver con la doble vida de los personajes.» (Laura Fernández, El País – Babelia) el muy celebrado volumen de relatos Mala letra: «Cuatro por cuatro, Cicatriz y Mala letra de Sara Mesa protagonizan desde hace meses la escena literaria española» (Christopher Domínguez Michael, Letras Libres); y el breve ensayo Silencio administrativo: «Una reflexión sobre el impacto brutal de la pobreza en los individuos que la sufren y sobre las actitudes imperantes frente a ellos en nuestra sociedad. Especialmente indicado para quienes piensan que ellos no tienen prejuicios» (Edurne Portela, El País).
Ambiciosa, sòlida, arriscada: torna Sara Mesa amb una novel·la en què les pulsions més insospitades dels seus protagonistes van emergint mentre la comunitat construeix el boc expiatori.
La història d’Un amor passa a L’Escapa, un petit nucli rural on Nat, una jove i inexperta traductora, s’acaba de mudar. El seu propietari, que li regala un gos com a gest de benvinguda, no trigarà a mostrar la seva veritable cara, i els conflictes al voltant de la casa llogada una construcció pobra, plena d’esquerdes i goteres, es convertiran en una veritable obsessió per a ella. La resta dels habitants de la zona la noia de la botiga, Píter el hippie, la vella i dement Roberta, Andreas l’alemany, la família de ciutat que hi passa els caps de setmana acolliran Nat amb aparent normalitat, mentre de fons bateguen la incomprensió i l’estranyesa mútues.
L’Escapa, amb la muntanya del Glauc sempre present, acabarà adquirint una personalitat pròpia, opriment i confusa, que enfrontarà Nat no només amb els seus veïns, sinó també amb si mateixa i els seus propis fracassos. Plena de silencis i equívocs, de prejudicis i sobreentesos, de tabús i transgressions, Un amor aborda, de manera implícita però constant, l’assumpte del llenguatge no com a forma de comunicació sinó d’exclusió i diferència.
Sara Mesa torna a confrontar el lector amb els límits de la seva pròpia moral en una obra ambiciosa, arriscada i sòlida en què, com si fos una tragèdia grega, les pulsions més insospitades dels seus protagonistes van emergint a poc a poc mentre, de forma paral·lela, la comunitat construeix el boc expiatori.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
