Beques Finestres d’Assaig

Fundació Finestres es complau a donar suport a quatre autores/autors per desenvolupar els seus projectes de no ficció durant un any. Per això, ofereix quatre beques d’assaig, de 25.000 euros cadascuna: dos per a projectes en català i dos per a projectes en castellà.

CONVOCÀTORIA TANCADA

Sobre les Beques Finestres d’Assaig

Finestres es complau a donar suport a quatre autores/autors per desenvolupar els seus projectes de no ficció durant un any. Per això, ofereix quatre beques d’assaig, de 25.000 euros (subjectes a impostos) cadascuna: dos per a projectes en castellà i dos per a projectes en català.

 

Objectius

— Fomentar l’escriptura de l’assaig i la crònica humanística, de divulgació científica, històrica, política, musical, literària i artística per enfortir la branca de l’assaig i la no-ficció, necessitada d’estímuls per créixer i poder donar respostes a un món progressivament desconcertant.

— Donar suport econòmic durant un any a quatre autors/es (dos per a projectes en castellà i dos per a projectes en català) perquè desenvolupin els seus projectes.

— Incentivar la creació d’obres de no-ficció a través de l’ajuda directa als/les autors/es.

— Incentivar la reflexió i el debat al voltant de temes d’actualitat i de pes a través de l’assaig de qualitat.

Històric de becats

català

Elisabet Riera

Els alats és un assaig líric que pretén fer-nos tornar a aixecar els ulls cap al cel. Prenent com a fil narratiu la veu en primera persona de l’autora i la seva fascinació des de la infantesa pels «ocells endevinaires» que deien el futur sota l’estàtua de Colom de Barcelona, el text farà un recorregut històric, cultural i simbòlic per tots els éssers amb ales que conformen el nostre món real i imaginari. Ocells, éssers mitològics, bèsties fantàstiques, deus alats, sants, àngels… han estat sempre els mitjancers entre la terra i el cel, la representació de l’esperit a les faules i a les diverses religions. En un món en què el cel ha estat ocupat per antenes, ones electromagnètiques, avions i drons, recuperar l’espai aeri des de la bellesa i la imaginació, fent servir un estil eminentment poètic, és imprescindible no solament per salvar l’aerosfera, sinó per salvar l’aspecte més sagrat de la natura i del nostre interior.

Víctor Lloret Blackburn

Mirall trucat vol ser alhora una recerca sobre una família i el relat de com i per què es porta a terme aquesta recerca. A partir d’aquests dos eixos, l’autor vol convidar-nos a reflexionar sobre el paper de periodistes i historiadors en relació amb la societat a la qual lliuren la versió més nítida possible dels fets i les eines per interpretar-los. Amb la convicció que la tergiversació dels fets i la reinvenció del passat són tan antics com la comunicació verbal entre els humans, i que les millores en la transmissió de la informació han anat acompanyades de noves tècniques per falsificar-la, l’assaig explorarà el nostre passat a través de la història d’una família, els Quintà, a partir de fonts arxivístiques i testimonis vius: primer seguirà els passos del pare, un contrabandista, espia i soci de Josep Pla –un periodista que va compartir amb aquest diverses il·legalitats– i després la carrera periodística del fill, l’Alfons, sembrada de mentides, xantatges… i crims. De la mateixa manera que es vol retratar com viu un periodista en temps de guerra i de dictadura, es volen posar en relleu els problemes d’accés a la informació d’un país que ha patit les dues coses.

Bel Olid

Un projecte que vol fer reflexionar i conscienciar sobre els costos de tota mena que suposa iniciar un procés de reproducció assistida, una realitat poc coneguda pel públic general, però cada vegada experimentada per més gent. Tota una sèrie de casos reals, entrevistats per l’autori, s’estructuraran en un format original, el de “Tria la teva aventura”, aquells llibres juvenils on el lector salta d’una pàgina a una altra segons la decisió que vol que prenguin els protagonistes. Això permetrà resseguir els diferents recorreguts que pot fer la persona o parella que se sotmet a aquest tipus de tractaments i el preu real de cadascun d’ells, tant econòmic com físic i emocional, i comprovar si en realitat hi ha tanta llibertat de decisió com anuncien les clíniques.

Miquel Bonet

Un projecte sobre la guerra en el món de la cuina que va enfrontar Santi Santamaria amb Ferran Adrià, emblemes de dues maneres arquetípiques d’entendre la cuina. L’assaig –escrit amb molt d’estil i sentit de l’humor– vol repassar el fenomen de la cuina catalana que va començar als anys noranta, l’exaltació dels xefs com a autèntiques estrelles de la societat catalana, i indagar la cara fosca del fenomen, que inclou l’explotació laboral o les pràctiques mafioses, entre altres qüestions, i alhora pretén ser una crònica de la història explosiva que va conduir a un conflicte ferotge entre dos antics col·legues.

Sergi Tarín

No totes les finestres miren a mar, de Sergi Tarín, planteja un testimoni reflexiu dels anys àlgids de l’assetjament urbanístic i de la resistència veïnal en el barri portuari del Cabanyal de la ciutat de València, viscut en directe des d’un dels seus blocs, el conegut com Bloc dels Portuaris, on Tarín va viure durant set anys. Allà va participar en els enfrontaments amb els antiavalots, les estratègies de pura supervivència, i la lluita contra la planificació urbanística que volia arrasar el barri sencer. La proposta es mou entre la crònica periodística, el testimoni personal i la reflexió assagística, partint de les vivències de l’autor al barri entre 2010 i 2017, com «un paio entre gitanos», i exposa les reflexions sobre conceptes com la pobresa, el racisme, l’antigitanisme, l’aporofòbia, la pressió i el mobbing immobiliari, la gentrificació, l’abús policial i, malgrat tot, formes de solidaritat, cohesió, dignitat i coratge.

CASTELLÀ

Juan Gómez Bárcena

Mapa de soledades indagarà sobre l’autèntica epidèmia de solitud que la nostra societat està experimentant: la gran epidèmia del segle xxi. El projecte es proposa reflexionar sobre aquest gran desafiament del nostre temps. L’objectiu no és solament comprendre el fenomen en el nostre context social, sinó traçar una radiografia de la solitud en diferents indrets i temps, i comprendre allò que té de conjuntural i allò que té d’universal. Per a això, l’assaig recorre a l’exemple de diferents personatges de la història que, per diferents motius, han viscut experiències d’aïllament. Per analitzar l’esmunyedís concepte de solitud, que s’ha manifestat de manera molt variada en diferents societats i èpoques, es proposarà una mena d’atles o de cartografia. Cada un dels capítols estarà dedicat a un espai geogràfic genèric, que servirà de punt de partida i de metàfora espacial per referir-nos a una manera específica d’experimentar la solitud. De les illes dels nàufrags a la terra de ningú de les fronteres, dels deserts on es refugien els místics fins a la solitud populosa de les ciutats, passant per la vastitud del cosmos habitat i habitable, Mapa de soledades intentarà descobrir què és exactament el que diem quan diem que estem sols.

Layla Martínez

El reino intermedio. Trances, visiones y ritos fúnebres como prácticas feministas és una recerca sobre com en la nostra cultura la possessió, l’èxtasi i els estats de trànsit han estat associats tradicionalment a les dones. Des de les prediccions de les píties en els oracles de la Grècia clàssica fins a l’espiritisme de finals del segle xix, els cossos de les dones han servit com a canal per rebre els missatges dels déus i els difunts. Aquesta associació del femení a l’èxtasi i el tràngol és producte de la dominació patriarcal: com a éssers inferiors, les dones estaven més a prop d’allò que era irracional i emocional, de la convulsió i de la histèria. A més, com que la seva veu no tenia valor, era lògic que servissin com a transmissores per a les veus dels altres, per als vaticinis i els missatges de les deïtats i els avantpassats. Tot i això, les dones van aconseguir apropiar-se d’aquests espais i utilitzar-los per aconseguir un poder, una influència i una autoritat que els havien estat negades. Hi van trobar una llibertat i una igualtat de què no gaudien en altres àmbits de la societat, i molt sovint van utilitzar-les per lluitar per la justícia social, tal com mostra la vinculació de les espiritistes al feminisme. Entre les ombres d’aquest regne intermedi habitat per déus, esperits i difunts, les dones podien rebel·lar-se i subvertir els mandats de gènere; ser, en definitiva, els que realment eren.

Carolina Arabia

L’autora proposa un assaig al voltant de cants i sonoritats presents en la comunicació entre éssers humans i animals. Serà un text entre crònica de viatge i assaig estructurat al voltant de quatre geografies molt concretes: el Marroc, l’Orinòquia colombiana, Bhutan i Espanya. Al Marroc, els pastors toquen la flauta als seus ramats i els caçadors de serps les amanseixen amb música. A les planes de Colòmbia es canta a les vaques i a Bhutan, als bous. A Astúries es canta als ruscs. L’objectiu del projecte és documentar aquesta pràctica en vies de desaparició i completar un registre sonor que l’autora fa temps que arxiva. Així mateix, es tracta d’indagar sobre el vincle entre el llenguatge i la música, la relació entre la nostra espècie i els animals, la matèria sonora i allò intangible. Serà una aproximació a la ruralitat, a la transhumància i al pasturatge.

Marina Pintor Pareja

L’autora aspira a analitzar el comportament de la dona en crisi després d’haver patit qualsevol mena de violència sexual. La tesi de l’assaig és que la naturalesa de la ferida eròtica és bipolar i, per tant, conté qui l’ha patida en un circuit psíquic marcat per l’ambivalència entre l’excés i el defecte. L’objectiu de l’assaig és proporcionar eines per a la comprensió del fenomen bipolar que ajudin a trencar les conseqüències de la ferida eròtica, tant individualment com col·lectivament.

Gabi Martínez

Delta, de Gabi Martínez, proposa un treball de documentació i escriptura sobre un territori fronterer que perd terreny al mar a un ritme vertiginós i les conseqüències que deriven d’aquesta realitat en tot l’ecosistema del Delta de l’Ebre: des de la població formada per veïns de diferents orígens, passant per les indústries locals com el cultiu d’arròs i el turisme, fins a la fauna i la flora com els toros, les anguiles i angules i els flamencs. L’autor es desplaçarà al Delta per conviure amb aquesta realitat durant el temps

que calgui i posarà especial èmfasi en l’Illa de Buda, una illa que «està a dues borrasques de desaparèixer». Aquesta proposta destaca pel caràcter urgent de l’assumpte, per la investigació que farà l’autor sobre el terreny, per la incertesa de les conclusions a què arribarà i per la incògnita sobre el futur del Delta, tot desenvolupat amb un estil dinàmic, narratiu i valent.

Més informació

 

JuraT

català

Anna Guitart (Barcelona, 1976) és periodista i guionista. Va començar treballant a Ràdio Barcelona i després a la COM Ràdio. Ha treballat de guionista a programes de TV3 com Via Llibre (Canal 33). També ha dirigit el programa Savis (Canal 33). El 2015 va començar a presentar la secció de llibres del programa Tria 33 i, des de 2017, presenta i dirigeix el programa literari d’entrevistes Tot el temps del món (Canal 33). Col·labora als programes Els matins de Tv3Islàndia de RAC1 i al suplement «Llegim» del diari Ara.

Mara Faye Lethem (Nova York, 1971) és escriptora i traductora literària del català i castellà a l’anglès. La seva trajectòria s’ha desenvolupat a les dues ribes de l’Atlàntic, tant als Estats Units com a Barcelona, on resideix. La seva nouvelle A Person’s A Person No Matter How Small es va publicar el 2020 amb Antibookclub. Les seves traduccions inclouen Brother in Ice (Alicia Kopf, Premi English PEN, nominat al Premi Nacional de Traducció als EUA) i Confessions, de Jaume Cabré. Entre els anys 2020 i 2022 publicarà traduccions d’obres de Patricio Pron, Marta Orriols, Jordi Nopca, Toni Sala, Max Besora i Irene Solà.

Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre d’altres, els reculls de poemes El fibló i la festa (2003), Fervor tan fosc (2006), Aquí, on passa tot (2017) i Canvi de guàrdia (2019); els llibres entrevista La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira (2009), Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta i Conversaciones con Jean Marie del Moral (2018); les novel·les La felicitat dels dies tristos (2010), Tots els dimonis són aquí (2011) i Si t’hi atreveixes (2014), i el llibre de perfils Un arxipèlag radiant (2019). Col·labora regularment a la premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.

Gemma Medina Estella (Rubí, 1989) és editora, crítica literària i professora col·laboradora del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. Es va llicenciar en Filologia catalana i en Teoria de la literatura i Literatura comparada a la UAB i va cursar el Màster d’Edició de la UPF. Escriu sobre literatura contemporània per a diverses revistes i plataformes, com ara Reduccions, Caràcters, Núvol o el setmanari La Directa. El 2018 va fundar, amb Marc Rovira Urien i Gerard Cisneros Cecchini, la revista digital de crítica literària La Lectora. En el marc dels Jocs Florals de Barcelona del 2022, va escriure el balanç poètic de l’any 2021.

Ha publicat dues novel·les, La dona que es va perdre (2012) i El dia del cérvol (2016), però abans havia estat moltes altres coses: filòloga romànica, agent d’artistes de la guia de carrers, guionista de televisió i exposicions, reportera, recomanadora i presentadora de programes de llibres a la televisió ia la ràdio, traductora, columnista i professora d’escriptura. Des del 2009, escriu crítica literària al diari Ara i ha traduït al català obres de Maggie Nelson, Virginie Despentes, H.D. Thoreau, Judith Butler o Rebecca Solnit. Va ser particularment feliç formant part de l’equip dels programes de llibres de televisió Saló de lectura (BTV, 2002-2006) i L’hora del lector (Canal 33, 2007-2011). Entre el 2016 i el 2019, ha estat comissària del programa Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO de l’Ajuntament de Barcelona, des d’on ha planificat (quan l’han deixat) polítiques públiques de foment de la lectura, difusió del patrimoni literari i dinamització del sector professional del llibre a la ciutat.

CASTELLÀ

Jordi Costa (Barcelona, 1966) és autor dels llibres Mondo Bulldog (1999), Vida Mostrenca (2002), Todd Solondz: Als suburbis de la felicitat (2005) i Com acabar amb la Contracultura (2018), entre d’altres. Ha comissariat les exposicions «Cultura Escombraries: una espeleologia del gust», «J. G. Ballard, autòpsia del nou mil·lenni», «Stanley Kubrick» (totes tres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), «Ficcions en sèrie» i «Ficcions en sèrie. Segona temporada» (SOS 4.8) i «Plagiarisme» (La Casa Encendida), aquesta darrera amb Álex Mendíbil. Ha dirigit les pel·lícules Piccolo Grande Amore i La lava als llavis (ambdues de 2013) i ha participat com a actor a Bergman Island, de Mia Hansen-Love. Després de doctorar-se tardanament en Filologia Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid, ha abandonat temporalment la seva tasca com a crític de cinema a mitjans com El País i Fotogramas. Actualment és responsable del departament d’exposicions al CCCB.

Mathias Enard (Niort, França, 1972) és escriptor. Després de cursar estudis d’àrab i persa a l’Orient Mitjà, va arribar a Barcelona l’any 2000. Ha publicat novel·les com ara Zona (2008) o Brúixola (2015) guardonades amb el Premi Goncourt (2015) o el de la Fira del Llibre de Leipzig per a Europa (2017), entre altres. El seu darrer llibre publicat a Espanya és un poemari, Última comunicació a la societat proustiana de Barcelona, editat per Això no és Berlín. La seva obra està traduïda a més de 20 idiomes.

Mariana Enriquez (Buenos Aires, 1973) és llicenciada en Periodisme i Comunicació Social, subeditora del suplement «Radar» del diari Página/12 i docent a la Universitat Nacional de La Plata. Va publicar les novel·les Bajar es lo peor (1995), Cómo desaparecer completamente (2004) i Este es el mar (2017), les col·leccions de contes Los peligros de fumar en la cama (2009-2017), i Las cosas que perdimos en el fuego (2016), la nouvelle Chicos que vuelven (2010), els relats de viatges Alguien camina sobre tu tumba: Mis viajes a cementerios (2013), el perfil La hermana menor; un retrat de Silvina Ocampo (2014) i el llibre il·lustrat Ese verano a oscuras (2019). El seu llibre Las cosas que perdimos en el fuego va ser traduït a 22 idiomes i va rebre el premi Ciutat de Barcelona a millor obra en llengua castellana. Al novembre de 2019 la seva novel·la Nuestra parte de noche va rebre el Premi Herralde.

Carlos Zanón (Barcelona, 1966) és escriptor, crític literari i musical i articulista en mitjans com La Vanguardia, El País, Babelia, Ruta 66 o Rock de Lux. Com a poeta és autor d’El sabor de la teva boca borratxa (1989), Algunes maneres d’oblidar Gengis Khan (2004, Premi Ciutat de València, 2003), Rock’n’roll (2014) o Banc de sang (2017). Com a narrador ho és de títols com Tarda, malament i mai (2009, Premi Brigada 21 a Millor Primera Novel·la Negra de l’Any), No truquis a casa (2012, Premi València Negra a Millor Novel·la de l’Any), Jo vaig ser Johnny Thunders (2014 , Premi Dashiell Hammett, Salamanca Negra i Novelpol), Marley estava mort (2015), Taxi (2017) o Problemes d’identitat (2019) amb el personatge de Pepe Carvalho. La seva obra ha estat publicada als Estats Units, Alemanya, França, Itàlia, Grècia i els Països Baixos. És comissari del certamen BCNegra des del 2017.

Camila Enrich. Fa més de vint anys que està vinculada al món de l’edició. Després de passar per la facultat de Traducció i Interpretació amb el somni no realitzat d’aconseguir una plaça d’intèrpret al’ONU, va acabar traduint pòlisses d’assegurances fins a caure retuda per l’avorriment. Al cap de poc temps, li van oferir unes pràctiques a Grup 62 i allà va tenir el pressentiment que el seu fort era l’edició. Amb 25 anys, sense haver vist mai unes galerades, va acceptar el repte de dirigir una editorial i va acabar a càrrec de diversos segells del grup. Després de nou anys apassionants envoltada de grandíssims editors i autors, va deixar l’editorial per viatjar per Mèxic i Àsia. A la tornada, gràcies a una bona amiga, va conèixer un editor holandès que buscava una scout, moment en què va començar a treballar com a tal. Al primer client se li han sumat altres editors estrangers i altres empreses culturals. Té feblesa per les novel·les ambientades en internats, en campus universitaris i en famílies disfuncionals, també per la literatura llatinoamericana i per les noves veus. Ja fa deu anys que treballa de scout i entre manuscrit i manuscrit s’escapa a nedar.

Inscripció realitzada correctament. En breu rebràs un correu de confirmació.