María Negroni (Rosario, 1951) és autora de nombrosos llibres, tots de difícil classificació: n’hi ha d’assaig miscel·lani com Elegía Joseph Cornell, Objeto Satie, Pequeño Mundo Ilustrado, Ciudad Gótica, Museo Negro, El testigo lúcido, Galería Fantástica i El arte del error; n’hi ha de poesia com Archivo Dickinson, Exilium, Arte y Fuga, Cantar la nada y Oratorio i hi ha també les novel·les El sueño de Úrsula y La Anunciación. La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, francès, italià, suec i portuguès. Ha rebut la Beca Guggenheim a poesia i el Premi Internacional d’Assaig Segle XXI. Doctorada en Literatura Llatinoamericana per la Universitat de Columbia, des del 2008 és professora visitant a la New York University. Actualment dirigeix el Mestratge en Escriptura Creativa de la UNTREF a Buenos Aires
La gran autora de culte argentina salta al gran públic. Un artefacte literari autobiogràfic on l’amor i l’odi maternofilial conflueixen a la literatura. Recull privat; ajustament de comptes amb una mare desesperada i desesperant; desmoronament d’una vida que va de la simbiosi a l’enfrontament, de la fugida de la casa familiar a la clandestinitat revolucionària, de la migració al descobriment d’una mateixa a través de l’escriptura. El corazón del daño és un dispositiu literari obert i complex que cerca, en paraules de la seva autora, ser fidelment un cens d’escenes il·legibles. Amb una narrativa directa i voluptuosa alhora, Negroni recorre a la nota íntima, l’observació sagaç, la postil·la urbana, la crònica política, la balada de l’exili i el cant lúgubre del dol per escriure un petit llibre del meu puny i cos, segurament errat en la seva tristesa.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
