Irene Solà (Malla, 1990) és autora de Canto jo i la muntanya balla (Premi Llibres Anagrama de Novel·la), que ha estat traduïda al castellà (Anagrama, 2019), l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià, entre més d’una vintena de llengües, i ha estat guardonada amb l’European Union Prize for Literature i els premis Maria Àngels Anglada, Punt de Llibre de Núvol i Cálamo Otra Mirada: «Hi ha tanta bellesa en aquesta meravellosa novel·la polifònica que cada pàgina t’enamora altra vegada de la natura, de la imaginació, de les paraules, de la vida. Atemporal i única» (Mariana Enriquez). El seu poemari Bèstia (Premi de Poesia Amadeu Oller; Galerada, 2012) ha estat publicat en edició bilingüe castellà-català per La Bella Varsovia i també ha estat traduït a l’anglès i l’italià. La seva primera novel·la, Els dics (L’Altra Editorial, 2018), publicada en castellà a Anagrama amb el títol Los diques, va guanyar el Premi Documenta 2017: «Hi ha una pila de bones raons per gaudir amb aquestes pàgines en part desbordades i en part serenes, disperses a consciència, lluminoses, madures» (Nadal Suau, El Cultural).
Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s’agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d’un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.
Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l’humor, la gosadia formal i la capacitat d’evocar atmosferes i d’encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d’històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.
Un aquelarre que sembla extret d’un retaule barroc espera la mort d’una dona impossiblement vella en aquesta saga familiar encetada pel trencament d’un pacte amb el dimoni. Un festí fosc i brut carregat d’escenes carnals inquietants i vertiginoses entre animals, homes, dones i bèsties diabòliques que mengen, ballen i copulen en un mas enclavat en un tros de terra travessat per vetes cabaloses de llegendes, mites sobrenaturals i quatre segles d’història, fent gala d’una capacitat d’entrellaçar històries i servir-les en un al·luvió aparentment incessant però estilísticament controlat i amb una llengua viva que vessa de l’aiguaneix de la tradició literària catalana.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
