Amb una prosa que versa sobre idees centrals en la construcció del sentit humà, com ara la llengua, la mort i la família, el 2008 va obtenir el Premi Documenta amb el recull de contes Twistanschauung (Empúries) i el 2018 el Mercè Rodoreda pel també recull El país dels cecs (Proa). Les seves tres novel·les, Els ocells (Empúries, 2015), Els romanents (Empúries, 2017) i L’aigua que vols (Enciclopèdia Catalana i Òmnium Cultural, 2020), han estat reconegudes amb els premis Marian Vayreda, Just M. Casero i Sant Jordi, respectivament. Actualment és professor a l’Eina Centre Universitari d’Art i Disseny i a l’Escola Bloom de Literatura, on imparteix classes que conviden a pensar més enllà de l’humà. Entre altres projectes, ha col·laborat en el número tres de la revista CARN DE CAP amb l’escriptura de la peça Fedra (o els arxius). Com a dissenyador gràfic, ha treballat en el llibre Els coets venien com llagostes, una publicació que ha estat fruit de la col·laboració entre la revista BRANCA i el CCCB amb motiu de Kosmopolis 21.
Marie Tremblaypierre reuneix la família i els amics a la casa del llac. Vol celebrar els seus 76 anys tot i que no va voler fer-ho quan en va fer 70 ni 75. Per als seus fills, la Laura, l’Anne-Sophie, l’Hélène i el JP, tornar al llac és viatjar al passat, a la infantesa, al lloc on van aprendre a nedar i on eren lliures. També significa tornar als dominis de la mare, una dramaturga amb molt caràcter que no sempre ha sabut mostrar el seu amor pels fills. La Marie sonava com una àvia. I no ho era pas. Biològicament parlant, sí, però no s’havia sotmès mai a aquella predisposició mental. L’entrega no era el seu estil. Ni ganes.
Víctor García Tur reflexiona sobre la família, la memòria, la mort i la mort digna, la llengua i la identitat en una història ambientada al Quebec un mes abans del referèndum per la independència del 1995. Una novel-la amb tocs màgics inspirada, en part, en El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
