Amb una prosa que versa sobre idees centrals en la construcció del sentit humà, com ara la llengua, la mort i la família, el 2008 va obtenir el Premi Documenta amb el recull de contes Twistanschauung (Empúries) i el 2018 el Mercè Rodoreda pel també recull El país dels cecs (Proa). Les seves tres novel·les, Els ocells (Empúries, 2015), Els romanents (Empúries, 2017) i L’aigua que vols (Enciclopèdia Catalana i Òmnium Cultural, 2020), han estat reconegudes amb els premis Marian Vayreda, Just M. Casero i Sant Jordi, respectivament. Actualment és professor a l’Eina Centre Universitari d’Art i Disseny i a l’Escola Bloom de Literatura, on imparteix classes que conviden a pensar més enllà de l’humà. Entre altres projectes, ha col·laborat en el número tres de la revista CARN DE CAP amb l’escriptura de la peça Fedra (o els arxius). Com a dissenyador gràfic, ha treballat en el llibre Els coets venien com llagostes, una publicació que ha estat fruit de la col·laboració entre la revista BRANCA i el CCCB amb motiu de Kosmopolis 21.
Marie Tremblaypierre reúne a la familia y los amigos en la casa del lago. Quiere celebrar sus 76 años aunque no quiso hacerlo cuando cumplió 70 ni 75. Para sus hijos, Laura, Anne-Sophie, Hélène y el JP, volver al lago es viajar al pasado, en la infancia, en el lugar donde aprendieron a nadar y donde eran libres. También significa volver a los dominios de la madre, una dramaturga con mucho carácter que no siempre ha sabido mostrar su amor por sus hijos. Marie sonaba como una abuela. Y no lo era. Biológicamente hablando, sí, pero nunca se había sometido a aquella predisposición mental. La entrega no era su estilo. Ni ganas.
Víctor García Tur reflexiona sobre la familia, la memoria, la muerte y la muerte digna, la lengua y la identidad en una historia ambientada en Quebec un mes antes del referéndum por la independencia de 1995. Una novela con toques mágicos inspirada en parte, en El sueño de una noche de verano, de William Shakespeare.
Suscríbete a nuestro boletín y está al día de todas las novedades
