Poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura. L’any 1999, amb tretze anys, es va traslladar amb la seva família a Barcelona, on va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. A partir de l’any 2001, va publicar nombroses seleccions de poemes en les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. En la seva llengua materna ha publicat tres reculls de poesia, i en català, dos volums, Per l’inquilí anterior (Blind Books, 2015) i Dos viatges (Edicions del Buc, 2020). També és l’autora del llibre de crítica Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf, 2020). A banda de publicar obra pròpia, Dyakonova ha traduït del rus al català novel·les, assaigs, poemes i articles periodístics de diversos autors, entre els quals destaquen Anton Txèkhov, Anna Politòvskaia i Alexander Kuixner. Ha rebut el premi Vidal Alcover de traducció per Narracions de Nikolai Leskov (Edicions 1984, 2020) i el III Premi PEN per la traducció de A banda i banda del petó de Vera Pàvlova (El Gall, 2018). En l’actualitat imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i col·labora amb diferents mitjans escrits i audiovisuals.
Després d’anys d’escriure poesia, l’autora rep l’encàrrec d’escriure, en prosa, un text autobiogràfic.
Però què podia explicar, ella, de la seva vida, mancada de fets espectaculars i experiències dramàtiques? I des de quina perspectiva podia parlar-ne als 35 anys? Una lectura casual va donar-li la idea d’estructurar el llibre a partir del seu alfabet matern, el ciríl-lic, que té trenta-tres lletres.
Cada lletra del ciríl-lic, doncs, representaria una paraula una paraula russa, escrita en original i en transcripció , i cada paraula seria un punt de partida per parlar d’un fenomen, un element o una personalitat de la cultura russa.
La tria de paraules, deliberadament arbitrària, obeiria només als desitjos de la memòria i la imaginació.
Les anècdotes personals hi serien, però només per donar més vida i color a les entrades del diccionari.
A poc a poc es va adonar que, si bé no li interessava gaire parlar d’ella, sí que volia fer un homenatge als seus avantpassats i mirar d’entreteixir, d’una manera fragmentària, les seves petites històries particulars amb la història gran del segle XX rus.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
