PremiOs Finestres
de narrativa

Título

El conte de l’alfabet

Autor/a

Poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura. L’any 1999, amb tretze anys, es va traslladar amb la seva família a Barcelona, on va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. A partir de l’any 2001, va publicar nombroses seleccions de poemes en les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. En la seva llengua materna ha publicat tres reculls de poesia, i en català, dos volums, Per l’inquilí anterior (Blind Books, 2015) i Dos viatges (Edicions del Buc, 2020). També és l’autora del llibre de crítica Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf, 2020). A banda de publicar obra pròpia, Dyakonova ha traduït del rus al català novel·les, assaigs, poemes i articles periodístics de diversos autors, entre els quals destaquen Anton Txèkhov, Anna Politòvskaia i Alexander Kuixner. Ha rebut el premi Vidal Alcover de traducció per Narracions de Nikolai Leskov (Edicions 1984, 2020) i el III Premi PEN per la traducció de A banda i banda del petó de Vera Pàvlova (El Gall, 2018). En l’actualitat imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i col·labora amb diferents mitjans escrits i audiovisuals.

Editorial

L’Avenç

Certamen

Longtlist Premio Finestres de Narrativa en catalán 2022

SInopsis

Después de años de escribir poesía, la autora recibe el encargo de escribir, en prosa, un texto autobiográfico.
¿Pero qué podía explicar ella de su vida, carente de hechos espectaculares y experiencias dramáticas? ¿Y desde qué perspectiva podía hablar de ellos a los 35 años? Una lectura casual le dio la idea de estructurar el libro a partir de su alfabeto materno, el cirílico, que tiene treinta y tres letras.
Así pues, cada letra del cirílico representaría una palabra una palabra rusa, escrita en original y en transcripción, y cada palabra sería un punto de partida para hablar de un fenómeno, un elemento o una personalidad de la cultura rusa.
La elección de palabras, deliberadamente arbitraria, obedecería sólo a los deseos de la memoria y la imaginación.
Las anécdotas personales estaría allí, pero sólo para dar más vida y color a las entradas del diccionario.
Poco a poco se dio cuenta de que, si bien no le interesaba demasiado hablar de ella, sí quería hacer un homenaje a sus antepasados y tratar de entretejer, de forma fragmentaria, sus pequeñas historias particulares con la historia grande del siglo XX ruso.

HISTÒRIC DE PREMIATS

català

ESPANYOL