Yuri Herrera nació en Actopan, México, en 1970. Actualmente imparte clases en la Universidad de Tulane (Nueva Orleans). Fue editor y fundador de la revista literaria el perro. Su primera novela, Trabajos del reino (Premio Binacional de Novela Border of Words), fue publicada por Periférica en 2008 y convirtió a Herrera en uno de los jóvenes escritores latinoamericanos más prometedores. Un jurado compuesto por cien personas del mundo editorial español la galardonó con el Premio Otras Voces, Otros Ámbitos a la mejor novela en castellano de ese año. Su segunda y tercera novela, Señales que precederán al fin del mundo (Periférica, 2009) y La transmigración de los cuerpos (Periférica, 2013), supusieron la confirmación de aquella promesa: sus libros han sido traducidos a numerosas lenguas. En 2018 apareció su volumen de no ficción El incendio de la Mina El Bordo y en 2019 su colección de relatos Diez planetas.
Aquest llibre imagina una hipòtesi: què va passar durant l’any i mig que Benito Juárez, que acabaria sent el primer president indígena de Mèxic, va viure bandejat a Nova Orleans? És en aquest forat marcat pel punt ia part a l’autobiografia de Juárez on comença la narració.
Acompanyat per un petit grup d’exiliats polítics, Juárez desembarca el 1853 en aquesta ciutat hedionda que, situada a la vora d’un pantà, els absorbeix com una esponja.
S’hi rendeixen al fang, a les flors de gessamí, a la música, a l’estranyesa de l’idioma ia l’insuportable estiu, però, sobretot, es donen de cara amb la descarnada realitat del comerç d’éssers humans, un mercat que mai s’atura.
Descobriran que Nova Orleans és un rusc d’identitats heterogènies on es venen dones capturades pels carrers i on el capitalisme mostra la seva pulsió primitiva, la més esperpèntica.
“La estación del pantano” mostra aquest temps detingut i incert que precedeix sempre l’acció d’uns quants audaços per intentar invertir l’ordre establert.
I ho fa amb la llibertat aclaparadora i la transgressió que caracteritzen l’escriptura d’Herrera, gràcies a la qual aconsegueix que la nostra llengua soni com una llengua alliberada del diccionari que decideix sortir a fer una passejada.
Yuri Herrera busseja aquesta vegada a la Història per oferir-nos una novel·la magistral que, amb una gran potència fabuladora alhora que fermament assentada en la investigació arxivística, aconsegueix trobar una clau secreta d’un present a la intempèrie.
Per la llibertat absoluta amb què està escrita la novel·la, per la utilització única de la llengua i de la metàfora. Per com aconsegueix que el lector s’interessi pels personatges secundaris i allò anecdòtic, i també per la recreació del personatge principal en un moment transitori de la seva vida. Per la recreació d’una ciutat lenta i fantasmagòrica, i per la vitalitat de la novel·la en general, una novel·la que no se circumscriu a cap convenció.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
