Marina Closs nació en Aristóbulo del Valle, Misiones en 1990. Estudió Cine pensando que el escribir guiones le gustaría, pero no fue así, finalmente se decidió por letras y es licenciada en Letras por la Universidad de Buenos Aires (UBA), también es becaria doctoral del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnica (CONICET). Sus comienzos fueron influenciados por Marosa Di Giorgio. Su obra se caracteriza por escribir cosas crueles y tristes desde el humor. Estilo que le ha dado varios premios, en 2018 ganó el primer premio del concurso de cuentos Fondo Nacional de las Artes por Tres Truenos (Bajo la luna, 2019), tres monólogos de mujeres, extraños y retorcidos, que desde el tratamiento de la voz despliegan mundos personales con involuntarios ecos en lo social y llamada así por el ritmo de la voz narrativa, que es abrupto, claro, rápido y violento. El Premio Angélica Gorodischer por la novela Álvar Núñez: trabajos de sed y de hambre (ConTexto Libros, 2019). Además del conjunto de relatos Tascá Skromeda (Neural, 2019) que apareció durante el mismo año en formato virtual. Durante el 2021 publicó en Argentina Monchi Mesa (Bajo la luna, 2021) y aparecieron en México y en España las ediciones respectivas de Tres truenos. La edición española está entre los tres libros finalistas del premio Finestres (todavía sin resolución). Finalista del VII Premio Ribera del Duero del 2022, por su obra Todo lo que aprendimos de las películas.
Tres dones. Tres monòlegs. Tres veus que ens bufen la història en primera persona. Vera Pepa és la primera, una dona mbià guaraní en la tradició de la qual parir bessons és senyal d’adulteri, i ella va néixer bessona. Instal·lada en un llogaret que no és el seu, ens explica la cesària que ha patit i la convalescència a casa de la seva cunyada. La segona és Demut. Una jove alemanya que al començament del segle XX fuig de la misèria del continent i arriba a Missions, al nord-est argentí. En realitat, del que fuig espantada és de les reprobatòries mirades sobre la relació incestuosa que manté. La tercera és Adriana, estudiant d’arts, independent i inquieta, que n’està descobrint la sexualitat. “Tres truenos”, situat en un ambient rural, narra allò petit i terrible, allò delirant, però sempre des de l’humor. Aquí trobem allò que passa quan no es coneix la llei. També l’enyorança d’una vida simple; la culpa que està unida al desig, al plaer, i la sorpresa davant del desconegut. Marina Closs té un estil auster que es deixa portar pel ritme, de manera que, a les millors escenes, quan la ingenuïtat es fon amb la cruesa, gairebé podem escoltar una música.
Per un talent sorprenent i poc habitual en l’ús del llenguatge, per una mirada única i singular a la violència, a la maternitat, a la dona i al cos. Per les tres veus contundents, sòbries, àgils i singulars de cadascuna de les narradores. Per l’originalitat de les tres històries que conformen aquest llibre, totes recreades en atmosferes asfixiants i estranyes. Per un diàleg sòlid que l’autora estableix entre elles i que parla de formes diverses d’amor i de sexualitat des d’angles diferents i singulars. Pel realisme i el respecte amb què estan escrites. Per aquesta veu narrativa que aconsegueix provocar al lector tota mena de reaccions, des de l’admiració fins a la sorpresa.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
