Una mirada ciberpunk a la crisi climàtica. Una de les veus més singulars de la literatura argentina contemporània. El protagonista d’aquesta història no entén el significat de les paraules hivern, fred o neu perquè mai no ha experimentat els fenòmens que descriuen. Som a Victorica, província de La Pampa argentina, en dates posteriors al 2197, any en què es fonen els últims gels antàrtics i sobrevé una catàstrofe climàtica sense precedents, que transforma radicalment el paisatge de la regió en un Carib Pampeano. En aquest context, el nen dengue, el protagonista, portador d’aquest virus; un mosquit humanoide l’aspecte monstruós del qual no només el converteix en carn de canó per als seus companys de classe comandats per un tirà anomenat el Dolç, sinó que també provoca el menyspreu de la seva pròpia mare. Un altre dels efectes sorprenents del desglaç és l’aparició d’unes poderoses pedretes telepàtiques provinents de les entranyes terrestres que semblen recuperar la saviesa de la infància del món, amb què el Dolç i el seu germà contrabandegen. Però aquest món immund, segons les paraules d’Aurora Venturini al començament de la novel·la, es veu amenaçat per una crisi socioambiental que es transforma en font d’especulació financera, alhora que una multinacional d’enginyeria planetària promet adequar les geografies de l’Antàrtida Argentina, Mart, Júpiter i els seus satèl·lits a les exigències del turisme internacional. Si el capitalisme ha destrossat la naturalesa, pot reutilitzar els seus mètodes per reconstruir-la? Potser la realitat virtual que se’ls ofereix als personatges al videojoc Cristians vs. Indis és més vivible que les seves vides?
La infancia del mundo està escrita al ritme frenètic de les virofinances, amb una prosa delirant que traça ponts entre la picaresca, el manga, el body horror i la ciència ficció gaucha-punk. Michel Nieva juga a terraformar (utilitzant els termes del seu propi univers) un món de mons que és tan ric i ampli –seguint l’estela de Kafka, Cronenberg, Octavia E. Butler, Philip K. Dick o Junji Ito– com inaugural. El resultat: una novel·la extraordinària sobre un futur embogit que es transparenta, potser amb massa claredat, al nostre present.
