És doctor en Filologia clàssica per la Universitat de Barcelona (UB). Ha publicat diverses obres d’assaig i de ficció, com ara El gos cosmopolita i dos espècimens més (Acontravent, 2011), un assaig a mig camí entre la reflexió filosòfica i la narrativa, la novel·la Els estranys (Edicions de 1984, 2017), distingida amb diversos premis com el premi Llibreter, El fugitiu que no se’n va (Edicions de 1984, 2018), sobre Santiago Rusiñol i la irrupció de la modernitat, Els fundadors (Ara Llibres, 2020), una història dels impulsors de la Fundació Bernat Metge a inicis del segle XX i Profecia (Edicions del 1984, 2023) Com a traductor, ha traslladat al català autors com Plató, Goethe, Alèxandros Papadiamandis, Joseph Roth o Peter Sloterdijk, entre d’altres. Actualment presideix La Casa dels Clàssics, un projecte sorgit de la Col·lecció Bernat Metge que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals en llengua catalana. També ha publicat l’assaig breu La ira (Fragmenta, 2020), dins la sèrie «Pecats capitals» i, recentment, la crònica País barroc (L’Avenç, 2020).
El país barroc és un lloc on els homes primitius surten a desenterrar el seu món, on el rock de Califòrnia fa volar adolescents i un àcid els pot fer viatjar molt lluny, on els boscos es van menjant esglésies a poc a poc o s’alcen per insultar un agent de l’Estat; és un lloc on la memòria individual es fon amb les pedres i la sang de les generacions passades, on l’avi de noranta anys s’enfila a la teulada com si res i els fills, en un pis de l’Eixample, dormen en pau.
Onze textos d’una rara intensitat, on la memòria personal i familiar es fon amb un paisatge agrest com la història viscuda.
Per la sensibilitat amb què embasta una novel·la d’aprenentatge i una història del país, per l’originalitat de la lectura artística que fa de l’herència del barroc a la cultura catalana, per la riquesa, la precisió i l’economia de la prosa.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
