Alejandro Zambra (Santiago de Chile, 1975) ha publicado, en Anagrama, las novelas Bonsái (2006), La vida privada de los árboles (2007), Formas de volver a casa (2011) y Poeta chileno (2020), el libro de cuentos Mis documentos (2014), las colecciones de ensayos No leer (2018) y Tema libre (2019), y un par de libros bastante más difíciles de clasificar, como el particularísimo Facsímil, que Anagrama recuperó en 2021, y Literatura infantil (2023), una serie de relatos, de ficción y no ficción, sobre infancia y paternidad. Sus novelas han sido traducidas a veinte lenguas, y sus relatos han aparecido en revistas como The New Yorker, The New York Times Magazine, The Paris Review, Granta, Harper’s y McSweeney’s. Ha sido becario de la Biblioteca Pública de Nueva York y ha recibido, entre otras distinciones, el English Pen Award, el O. Henry Prize y el Premio Príncipe Claus. Actualmente vive en la Ciudad de México.
Alejandro Zambra torna d’allò més bé a la novel·la amb aquest magnífic llibre sobre famílies encanteris, poetes i poetastres. Una bonica, desenfadada i seriosament divertida declaració damor a la poesia.
Durant bona part d’aquesta novel·la Gonzalo és un poetastre que vol ser poeta i un padrastre que es comporta com si fos el pare biològic de Vicente, un nen addicte al menjar per a gats que anys més tard es nega a estudiar a la universitat perquè el seu somni principal és convertir-se també en poeta, malgrat els consells de Carla, la seva orgullosament solitària mare, i de León, un pare mediocre dedicat a col·leccionar autets de joguina.
El poderós mite de la poesia xilena un personatge secundari diu, al·ludint als veredictes de l’Acadèmia Sueca, que els xilens són bicampions mundials de poesia és revisitat i qüestionat per Pru, una periodista gringa que es converteix en testimoni accidental d’aquell esquiu i intens món d’herois i impostors literaris.
La veritable serietat és còmica, deia Nicanor Parra, i aquesta novel·la sobre poetes que menyspreen les novel·les ho demostra brillantment.
El laberint masculí actual, els tràgics vaivens de l’amor, les famílies o les famílies fugaces, l’omnipresent desconança en institucions i autoritats, el desig valent i obcecat de pertànyer a una comunitat en part imaginària, el sentit d’escriure i de llegir en un món hostil que sembla enfonsar-se a tota velocitat… Són molts els temes que aquest llibre bell, contundent i desenfadat posa damunt la taula. Autor d’obres que s’han tornat emblemàtiques, com Bonsai, Formes de tornar a casa, Els meus documents o Facsímil, Alejandro Zambra torna d’allò més bé a la novel·la amb aquest llibre que el confirma com una de les veus fonamentals de la literatura llatinoamericana en allò que va de segle.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
