Els desperfectes

Els desperfectes són vint-i-un contes que abracen la grolleria i l’humor negre i que exploren, entre altres qüestions, els finals de l’amistat, de l’amor, de la vida , els consells dels altres, els periquitos perduts, els bons àpats, la lacra del turisme, els moviments de l’escriptura i les formes de la fe, la credulitat o la manera, sovint hilarant, com els humans afrontem les tragèdies. Àgils i llegidors, senzills en la forma i profundament vitals en el contingut, els contes d’Els desperfectes formen un conjunt irreverent i incòmode, de vegades fosc i pertorbador, de vegades hilarant i grotesc.

El vetllen al seu taller mateix, envoltats de bustos i de torsos. És el que en Iannis Aramakis hauria volgut. La seva mort és un èxit, plena de models i d’artistes, de cossos bonics. A en Gómez li roben la bossa allà mateix, a la vetlla. Li sembla una falta de respecte. La Nora diu: Podríem cuinar fesolada i tzatziki, en honor al difunt. En Gómez diu: Per què no, i també diu: Quina colla d’impresentables.