Miguel Ángel Oeste (Màlaga, 1973) és llicenciat en Història i en Comunicació. Ha escrit les novel·les Bobby Logan (2011) i Far Leys (2014), els seus contes han aparegut en diverses antologies i coordina diverses publicacions que relacionen cinema i literatura. També és autor de diversos llibres sobre el setè art i de la novel·la Arena (Tusquets Editores, 2020), Brutal y potente. Duro y sutil. Me ha gustado mucho. Estoy sin aliento. (Sara Mesa). Col·labora en diversos mitjans de comunicació, entre els quals El Cultural, Rockdelux, Caiman. Cuadernos de Cine y Fuera de Series. Director i guionista de documentals com Vibraciones, Melillenses o 69 i una mica més, forma part del Comitè de Direcció del Festival de Cinema de Màlaga i de la Setmana de Cinema de Melilla.
Incapaç de visitar el seu pare, el narrador d’aquesta història decideix escriure sobre la família sense comptar amb aquest testimoni. La por d’estar al seu costat la paralitza. I així, com una infecció que tot ho envaeix, aflora la narració d’aquest infern. La seva mare, una bellesa de menys de vint anys, es va deixar seduir pel pare, un home dotat de gran encant entre les amistats i molt generós amb qui l’envoltaven a la feina, però un egocèntric maltractador a casa. En aquest retrat falsament domèstic es perfilen els inicis del turisme a la Màlaga dels anys setanta, quan els diners europeus d’estiuejants i inversors van portar en plena dictadura una insòlita obertura en forma de diversió i gresca, aire fresc per a una societat que ni en somnis hauria imaginat nits d’orgies sense fi. Miguel Ángel Oeste baixa a l’abisme dels seus records i, en una investigació dolorosa, confronta la seva memòria amb la de familiars i coneguts per elaborar un testimoni esquinçador, que alhora és una crònica dels últims quaranta anys d’aquest país. Un viatge en què la por és el protagonista, primer com a patiment i després com a motor d’escriptura.
El jurat destaca el valor d’aquest testimoni únic, irrepetible, valent i poc convencional en què Miguel Ángel Oeste descriu l’abús constant del pare sota la mirada silenciosa de la mare, tant víctima com còmplice del pare. El jurat també ha valorat el repte a què s’enfronta l’autor del qual surt airós: transmetre amb fidelitat tot allò que recorda com a única salvació; matar el pare a través de l’escriptura per construir-se ell mateix com a persona. El jurat vol realçar com l’autor aconsegueix enfrontar la seva experiència amb la del germà, que decideix perdonar mitjançant l’oblit. Un altre mèrit que subratlla el jurat és la reflexió constant sobre el procés d’escriptura del llibre i les seves conseqüències ètiques.
Així mateix, el jurat ressalta que Vengo de este miedo destaca dins d’un gènere saturat d’històries personals traumàtiques gràcies a la manera poderosa d’enfrontar-se al passat, sense polititzar-ne la vivència, ni reparar en altres aspectes excepte en el record del que ha viscut i en la reconstrucció més fidedigna possible de la figura del pare, tot escrit sense compassió, sense sentimentalismes, sense cercar la reconciliació i sense jutjar-los. Una novel·la escrita des del turment i el trauma, amb un estil descurat i despreocupat que reflecteix la immediatesa desenfrenada i la necessitat intuïtiva i imperiosa de voler anar tan lluny a l’hora de descriure la seva història. En definitiva, el jurat premia Vengo de este miedo per la manera com l’autor converteix la seva història en un llibre poderós, brutal, terrible i únic.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
