Premis Finestres
de narrativa

Títol

El último día de la vida anterior

Autor/a

Andrés Barba (Madrid, 1975) es va donar a conèixer el 2001 amb La hermana de Katia (finalista del Premio Herralde de Novela), a la qual van seguir dos llibres de nouvelles titulats La recta intenciónHa dejado de llover (Premio Nord-Sud),i set novel·les més, que li van confirmar com una de les firmes més importants de la seva generació: Ahora tocad música de baile, Versiones de Teresa (Premio Torrente Ballester), Las manos pequeñas, Agosto, octubre, Muerte de un caballo (Premio Juan March), En presencia de un payasoRepública luminosa (Premio Herralde de Novela, Prix Frontières i finalista del Premi Gregor von Rezzori). És també autor dels assaigs La ceremonia del porno (coescrit amb Javier Montes i Premi Anagrama d’Assaig) i La risa caníbal, i de les biografies literàries Te miro para que te quedes i Vida de Guastavino y Guastavino. En el terreny poètic ha escrit Crónica naturalLibro de las caídas. Com a traductor ha publicat versions de Melville, James, Conrad i De Quincey, entre molts altres autors, i és coeditor i creador, juntament amb Alberto Pina, de l’editorial de llibres d’artista El cañón de Garibaldi. Ha estat professor convidat a la Universitat de Princeton i ha gaudit de beques i residències de la Rockefeller Foundation, l’Acadèmia d’Espanya a Roma i la New York Public Library. La seva obra s’ha traduït a vint-i-dos idiomes en algunes de les editorials més prestigioses del món.

Editorial

Anagrama

Certamen

Guanyador Premi Finestres de Narrativa en Castellà 2023

SInopsis

Una novel·la hereva dels clàssics del gènere fantàstic i de fantasmes, però en una versió contemporània plena de lirisme, delicadesa i crueltat. L’empleada d’una immobiliària prepara una casa buida per a la visita d’uns compradors quan es troba a la cuina amb un nen de set anys que no pestanya. L’aparició es repetirà i la dona deixarà enrere el seu món quotidià per, com l’Alícia de Lewis Carroll, travessar el mirall. El que hi ha a l’altra banda és un temps suspès, un bucle i una vida. Repleta d’aparicions de dobles i creus temporals, la precisió de maquinària d’aquesta petita novel·la l’emparenta amb grans clàssics del gènere fantàstic i de fantasmes com Otra vuelta de tuerca, de Henry James, però en una versió contemporània on el lirisme, la delicadesa i la crueltat tenen un paper preponderant, com a l’estètica de Déjame entrar, de John Ajvide Lindqvist, o les novel·les de Shirley Jackson. Andrés Barba s’endinsa en els vincles entre passat i present, en allò que deixem enrere, en allò que no s’ha de perdre o no es pot perdonar. Una novel·la concisa, envoltant, pertorbadora i enlluernadora.

EL JURAT HA DIT

Una història de fantasmes de tall clàssic i dos personatges que estan sols en aquest món conformen aquesta novel·la transparent i de desenvolupament difícil, escrita amb una prosa fina i elegant. La tècnica narrativa depurada i un estil contingut demostren la solvència d’Andrés Barba. La novel·la destaca per la recerca d’allò poètic en allò sòrdid, pel bucle fantasmal tan aconseguit i les escenes difícils d’oblidar. És una novel·la pertorbadora i inquietant, una rara avis, una novel·la que reverbera temps després d’haver-la acabat.

HISTÒRIC DE PREMIATS

català

ESPANYOL