Juan Gómez Bárcena (Santander, 1984) es licenciado en Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, en Historia y en Filosofía. Con su primer libro de cuentos, Los que duermen (2012) obtuvo el Premio Tormenta al Mejor Autor Revelación. En 2014 publicó El cielo de Lima, novela con la que obtuvo el Premio Ojo Crítico de Narrativa 2014 y el Premio Ciudad de Alcalá de Narrativa 2015, y que ha sido traducida al inglés, francés, italiano, alemán, portugués, holandés y griego. Su siguiente novela, Kanada (2017) obtuvo el Premio Ciudad de Santander 2017 y el Premio Cálamo Otra Mirada 2017, y resultó primer finalista del Premio internacional Tigre Juan 2017. A continuación, publicó Ni siquiera los muertos (2020), que fue finalista del premio que el Gremio de Libreros de Madrid concede al mejor libro del año y que tienen pendiente su publicación en inglés y alemán. La monumental Lo demás es aire (2023), Premio Ciutat de Barcelona de Literatura y Premio Vanity Fair a la mejor novela, lo consolidó como uno de los autores más relevantes de la literatura española. Como crítico, ha sido coordinador de la antología Bajo treinta (2013), que recoge las voces más destacadas de su generación. Ha recibido becas de diferentes instituciones, como la Academia de España en Roma, la Fundación Antonio Gala, la Fundación BBVA, el FONCA en México o The International Writers’ House en Graz. Actualmente reside en Madrid, donde imparte talleres literarios.
Toñanes és el petit llogaret de Cantàbria on Emilio i Mercedes acaben de comprar una segona residència. Tenen estalvis, dues nenes i un nadó en camí, i una caseta a prop del mar sembla una bona idea. Encara no saben que la gestació es complicarà tant que hauran de decidir si volen continuar endavant amb l’embaràs; que dubtaran fins a l’últim moment si el vostre fill arribarà o no a córrer per aquest jardí. És primavera del 1984 i queden sis mesos per sortir de comptes.
Però també és 1633 i és hivern i Juan i Juliana acaben de perdre el seu tercer nadó, i és 1946 i Luis i Teresa estan ballant a la romeria, i és 1753 i Francisca està aprenent a escriure en secret i és 1937 i tot el poble està amagat a la mateixa cova i és el Cretaci i un ammonit ha de morir perquè el 1995 un nen pugui trobar-lo. Tot passa al mateix lloc i al mateix temps, en aquest llogaret que només té trenta-quatre cases, una església i cap bar.
Juan Gómez Bárcena ens explica a “Lo demás es aire” la història del seu poble, al llarg dels segles ia través de tots els seus habitants. Partint d’una extensa investigació històrica, l’autor fa servir la literatura per arribar on els documents oficials no arriben i elaborar la biografia d’un lloc que també és la biografia emocional de tot un país. Narrada amb un estil magistral i recursos de muntatge cinematogràfic, “Lo demás es aire” fa que el lector se senti novament com un nen en una sala de cinema, assistint a la història del món la història de Toñanes per primera vegada.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de totes les novetats
