Ferran Sáez Mateu és filòsof i escriptor. És Professor titular a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull. Entre el 2011 i el 2015 va ser director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya. Ha publicat, entre altres llibres, els assajos Michel de Montaigne: Dels Caníbals (1992), La invenció de l’Home (premi Pere Calders 1996) o El crepuscle de la democràcia (premi Josep Vallverdú 1998).
En un futur no tan llunyà, quan La Xarxa ja ho decideix gairebé tot i la immortalitat virtual ha esdevingut una promesa factible, un vell de cent quaranta-un anys s’enfronta a un horitzó on el passat es fon amb el present i la realitat es desdibuixa. No és cap pertorbat. Les seves paraules, melancòliques notes disperses escrites l’any 2194 en una curiosa residència d’ancians, ens conviden a un viatge insòlit que transcendeix èpoques.
Una novel·la prodigiosa que explora la naturalesa de la memòria, la fragilitat de la identitat personal i el lloc de la humanitat en un futur on la digitalització fora de control ho redueix tot a soroll i cendra.
