Ferran Grau (Lleida, 1982). Periodista i escriptor. Ha publicat el recull d’entrevistes I jo, què pinto aquí? (Bcnpress, 2008) i el llibre La nit dels ignorants 2.0 (Angle Editorial, 2013). És autor de Dues cicatrius (Capital Books, 2016) i L’hivern del coiot (Crims.cat, 2020), i coautor de la sèrie detectivesca Cazeneuve (Capital Books, 2018 i 2019). Hiperràbia és la seva última novel·la.
En Ludo, l’Uri i en Xapa són tres adolescents que surten de nit a veure què els ofereix la ciutat: Barcelona és poc menys que el seu territori de jocs i diversió. Sense propòsits, sense maldat, sense consciència. Als seus cors encara ressonen cançons i sentiments infantils, però també els atrau la parafernàlia feixista. I les seves bretolades van sent més i més violentes, fins que ensopeguen amb una persona sensellar que dorm en una oficina d’estalvis.
Basant-se en els fets reals del crim del caixer de Barcelona, Ferran Grau ha creat una novel-la singular i irrepetible, escrita en l’argot xeno -amb el qual es comuniquen aquests joves desorientats- i que submergeix el lector en una experiència trasbalsadora.
El Jurat del 5è Premi Finestres de Narrativa en Català, format per Anna Guitart, Mara Faye Lethem, Gemma Medina, Pere Antoni Pons i Marina Espasa, ha declarat vencedora del Premi Finestres de Narrativa Catalana 2024 l’obra Hiperràbia, de Ferran Grau, publicada per Angle Editorial. El jurat n’ha valorat l’atreviment i el grau d’elaboració i reescriptura literària a partir de dos elements: un crim real i un altre text literari com és La taronja mecànica, d’Anthony Burgess. Combinats amb destresa, conformen la base per a una reflexió moral i existencial sobre el lliure albir, així com una posada en qüestió del sistema penal, que no és capaç de reinserir els individus un cop han complert condemna.
El jurat també ha vist com un encert la invenció d’una parla, el xeno, el llenguatge únic i imaginatiu, lúdic i tenebrós, que comparteixen la colla de nois criminals que protagonitza la novel·la, però que, lluny de fer-ne només un artefacte retòric, contribueix a que tingui emoció, contradicció ètica, experiència moral i densitat existencial. I celebra la vivesa del retrat d’una de les tribus urbanes de la Barcelona dels anys noranta i dos mils, així com la reivindicació d’uns referents lingüístics i culturals comuns que funcionen com a mecanisme d’identificació per als lectors. El jurat valora també la inserció de l’obra en un corrent internacional que aposta per la reescriptura de títols clàssics, aportant-hi nous punts de vista, noves veus i noves maneres d’enfrontar-se a un món cada dia més desconcertant.
