Constantino Molina (Albacete, 1985) és autor dels poemaris Las ramas del azar (2015, Premi Adonáis i Premi Nacional de Poesia Jove), Silbando un eco extraño (2016, Premi Institució Alfons el Magnànim) i Cingla (2020, Premi de Poesia Germans Argensola). L’últim, Premio Cervantes, acaba de veure la llum en l’editorial Renaixement. En 2021 va publicar el diari El canto de la perdiz roja en interior. Escriu, a més, sobre art plàstic en col·laboració amb alguns artistes i galeries. Actualment resideix a Madrid i treballa a la botiga-llibreria del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza.
Hi ha llibres que tenen un argument que cap en tres o quatre frases comunicables i clares; hi ha uns altres, en canvi, que, com tracten de dialogar de tu a tu amb la vida, són imponderables. Per això poden anar-se per les branques, com fa aquest Niño parabólico, i posar-se a parlar d’un tomàquet imprès en 3D, de la tomba de Goya, dels capvespres de Madrid al parc de l’Oest, de les virtuts del Pandorino enfront del Bollycao, de la cerca de l’autèntic brandi o del gos de Vicente Aleixandre per a parlar-nos, en realitat, de l’amor, de la concepció del temps, del valor del gratuït, de la vida en la gran ciutat, concretament Madrid, de la puresa, del paper de la cultura en la nostra existència, de les raons per a escriure o de les relacions que establim amb els béns materials.
