Aquesta quarta edicó dels Premis Finestres de Narrativa vol celebrar la qualitat literària d’obres publicades al llarg del 2023.
La llista es va fent més curta i cada vegada queda menys per conèixer els guanyadors. L’anunci final serà el proper 13 de febrer.
Shortlist Premi Finestres en català
— Una història és una pedra llançada al riu, Mònica Batet (Angle Editorial)
Amb una mirada cristal·lina i alhora profunda que explica la història com si fos un conte tradicional, amb les circularitats i les estructures repetitives de les llegendes primigènies, descobrim que hi ha un lloc mancat de llibertats i unit a un passat mític gràcies al folklore i les tradicions populars. Que hi ha la força aglutinadora d’una cançó, i que hi ha folkloristes que en busquen el rastre en arxius obscurs de fitxes de cartró. Els cercles concèntrics a què ens porta el títol de la novel·la no són sinó les voltes que fa el temps, l’etern retorn a què la humanitat està empesa i l’actitud resignada d’un poble provocada pel verí paralitzant de la repressió.
— Triomfador, Joan Jordi Miralles (Males Herbes)
El fracàs és diari i el triomf, una quimera. La vida de l’Ulisses a la Masia, la pedrera blau-grana d’on han sortit tants mites, s’assembla més a una travessia infernal que a una escola de talents naturals per a l’esport. Abandonats per un sistema que els hauria de protegir, els nois i els nens que comparteixen dormitoris i pistes d’entrenament no sempre estan revestits dels valors purs de l’esport. Amb un estil implacable i impecable, eixut i mil·limètric com les passes dels jugadors sobre el parquet de bàsquet, i amb un to fred i fosc que s’avé del tot amb aquest bildungsroman construït a cops.
— Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, Irene Solà (Anagrama)
Un aquelarre que sembla extret d’un retaule barroc espera la mort d’una dona impossiblement vella en aquesta saga familiar encetada pel trencament d’un pacte amb el dimoni. Un festí fosc i brut carregat d’escenes carnals inquietants i vertiginoses entre animals, homes, dones i bèsties diabòliques que mengen, ballen i copulen en un mas enclavat en un tros de terra travessat per vetes cabaloses de llegendes, mites sobrenaturals i quatre segles d’història, fent gala d’una capacitat d’entrellaçar històries i servir-les en un al·luvió aparentment incessant però estilísticament controlat i amb una llengua viva que vessa de l’aiguaneix de la tradició literària catalana.
Shortlist Premi Finestres en castellà
—El último día de la vida anterior, Andrés Barba (Anagrama)
Una història de fantasmes de tall clàssic i dos personatges que estan sols en aquest món conformen aquesta novel·la transparent i de desenvolupament difícil, escrita amb una prosa fina i elegant. La tècnica narrativa depurada i un estil contingut demostren la solvència d’Andrés Barba. La novel·la destaca per la recerca d’allò poètic en allò sòrdid, pel bucle fantasmal tan aconseguit i les escenes difícils d’oblidar. És una novel·la pertorbadora i inquietant, una rara avis, una novel·la que reverbera temps després d’haver-la acabat.
—Lenguas vivas, Luis Sagasti (Eterna Cadencia)
Una novel·la, que també és un assaig, que també són relats. Un text hipnòtic i difícil de classificar que posa l’atenció als finals i les coses que han desaparegut. Luis Sagasti teixeix una història darrere l’altra de manera virtuosa i aconsegueix portar el lector a llocs inesperats. Un text que destaca per la versatilitat amb què descriu la naturalesa poètica del món i per la unitat narrativa que sosté la novel·la. Una història lluminosa amb un final preciós que ningú no s’espera.
—El cielo de la selva, Elaine Vilar Madruga (Lava)
Elaine Vilar converteix la selva en un personatge cruel i protector que exigeix sacrificis enormes per continuar vivint, on la procreació és l’única salvació. Aquesta novel·la és alhora una faula cruel sobre la maternitat i el cos de la dona amb pinzellades de terror; una novel·la violenta i poderosa, amb una mirada heterodoxa sobre la qüestió femenina. Amb una escriptura asfixiant, Elaine Vilar Madruga aconsegueix renovar amb contundència una tradició literària ja explorada moltes vegades. Una novel·la amb veu potent i singular, amb una escriptura que arriba més lluny que la novel·la convencional. Una explosió pura de joventut.
