Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, de Irene Solà, y El último día de la vida anterior, de Andrés Barba han estat les obres seleccionades pel jurat Finestres com a guanyadores del Premi Finestres de Narrativa 2023 en català i castellà respectivament.
Després d’intensos mesos de lectures i molta deliberació, ens il·lusiona anunciar aquests dos títols com els més audaços i originals que ens va donar la literatura al 2023.
Gràcies als membres del jurat pel seu treball i dedicació, i a totes les obres finalistes que tant hem gaudit.
Enhorabona, Irene i Andrés!
Guanyadora Premi Finestres de Narrativa en català
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, Irene Solà (Anagrama)
Un aquelarre que sembla extret d’un retaule barroc espera la mort d’una dona impossiblement vella, membre d’una saga familiar que neix amb el trencament d’un pacte amb el dimoni. Un festí fosc i brut carregat d’escenes carnals inquietants i vertiginoses entre animals, homes, dones i bèsties diabòliques que mengen, ballen i copulenen un mas enclavat en un tros de terra travessat per vetes cabaloses de llegendes, mites sobrenaturals i quatre segles d’història. Una novel·la enlluernadora i poderosa que fa gala d’una capacitat singular per entrellaçar històries i servir-les en un al·luvió incessant i estilísticament controlat, amb una llengua viva que vessa de l’aigua neix de la tradició literària catalana.
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres obre un capítol més del món d’Irene Solà, que ja era poètic, evocador i lluminós, i que ara es mostra més bestial, caòtic i fosc. Un món ple de contrastos, també amb humor i travessat per la solidaritat femenina, d’una autora que té una mirada panteista poblada de forces de la natura, bruixes i fantasmes, bandolers icaçadors, rituals antics i personatges moderns.
Guanyador Premi Finestres de Narrativa en castellà
—El último día de la vida anterior, Andrés Barba (Anagrama)
El jurat valora la construcció exquisida i minuciosa de la novel·la, un número de màgia amb totes les cartes sobre la taula, una invocació a plena llum que enfronta -i transforma- dos personatges situats a banda i banda d’un llindar, en un diàleg (de gestos, detalls i repeticions) que la mateixa estructura de la novel·la reprodueix amb simplicitat cristal·lina.
Així mateix, el jurat destaca altres virtuts d’aquest joc narratiu amb ecos d’Un altre pas de rosca, de Henry James, com la contenció, l’habilitat per enfilar imatges poderoses i convidar el lector a freqüentar habitacions conegudes, però des d’un angle diferent. També la vida en un bucle etern amb personatges ben traçats, versemblants, aliens a ser estereotips o simples testimonis de l’escriptor que escriu. La manera més justa de celebrar la novel·la de Barba no és buscar-ne els referents, sinó més aviat lliurar-se a la seva condició d’illot capaç de desarticular, amb subtilesa i lucidesa, inèrcies i idees rebudes al voltant de les formes dominants de la literatura de gènere. A més de la seva condició de rara avis, la novel·la de Barba és un acord que reverbera molt de temps després d’haver estat tocat.
