Larvas, una recopilació de relats, és un dels llibres finalistes de la Shortlist del Premi Finestres de Narrativa en castellà 2025. Us oferim una guia de lectura per endinsar-vos en els temes del llibre, com a porta d’entrada a la seva lectura o per aprofundir-hi.
Sinopsi
Larvas és un salt cap a allò insòlit on tot sembla ser el que no és: animals de companyia es converteixen en testimonis i en botxins, veus d’apareguts ho inunden tot, larves sorgeixen del més íntim del nostre cos. Les històries de Tamara Silva Bernaschina són una deriva al territori del que és inusual, perquè potser és aquí precisament on la nostra realitat té la seva explicació i les seves últimes conseqüències.
La veu més nova de la literatura uruguaiana actual, que comença a ser reconeguda a tot el continent, és propietària d’una escriptura vibrant i d’un univers ple de clarobscurs que neixen amb el desig. Qualsevol tipus de desig.
Paraules clau
Naturalesa, terror, allò insòlit, allò fantàstic, allò rural, el camp, animals.
Personatges
Els relats de Tamara Silva estan plens de personatges humans com no-humans, que conviuen fins i tot fusionar-se. En detallem uns quants a continuació i el pes en la història:
El nen sense nom que col·lecciona polls representa la innocència de la infància i genera un contrast brutal amb el que representen els polls per als adults
Les adolescents del conte titulat Larvas, immiscuïdes en la seva vida social, eix de la seva existència, fins que decideixen banyar-se en un gorg i observen bestioles viscoses sortir dels seus cossos.
Josefina, la nena de La gallinita ciega, un joc innocent i infantil que acaba de la pitjor manera possible i imaginable.
Temes
El cos com a territori: Tant el cos dels personatges com el dels animals i bestioles (ja siguin eugues o polls) que apareixen al llibre són un territori on l’autora explora sensacions amb molta força i intensitat. D’aquí ve el títol, Larvas, perquè el que està sota la superfície (polls, peixos, larves) i la seva viscositat conviuen amb el cos humà. Com conflueix el cos i l’animal a la nostra vida quotidiana? Entenem el nostre cos com a territori propi?
La versemblança: Tamara Silva combina allò real amb allò estrany: successos aparentment normals es tornen fantàstics o grotescos jugant amb els límits de la versemblança de les escenes, perquè per molt fantàstiques que siguin, aconsegueix que semblin reals (animals que parlen, per exemple). Per què és tan important la versemblança en la ficció?
Sobre l’autora
Tamara Silva Bernaschina (Minas-Uruguai, 2000). És autora de Desastres naturales (2023), el seu primer llibre de contes, guardonat el 2023 amb dos Premis Bartolomé Hidalgo: el de Narrativa i el Revelació. L’any següent, va rebre el Premi Nacional de Literatura a la categoria Òpera Prima. La seva novel·la Temporada de ballenas (2024) va rebre una menció d’honor al concurs literari Juan Carlos Onetti. Viu a Montevideo.
Què n’ha dit la crítica
«Quan un ja és plenament de cos present en aquest món i torna a néixer, és perquè ha passat pel procés de la crisàlide. Abans de ser crisàlide, som larves, éssers amb potencial, amb autonomia, però encara sense formar. És possible allà que estigui la petita saviesa de Tamara Silva Bernaschina (Minas-Uruguai, 2000) a l’escriptura d’aquest llibre de relats: adonar-se que ningú no acaba d’estar format, complet, que cal renéixer i que renéixer és una cosa que suposa molt d’esforç.» Ricardo Martínez Llorca, Culturamas
«Gòtic andí, estranyesa envasada al buit i situacions mundanes que “molt de poquet es van estellant”. Una combinació afilada nascuda del clarobscur i el desig, de l’estranyament permanent i l’embruixament rural que, guardons i va esmentar d’honor als premis Onetti mitjançant, ha convertit Tamara Silva Bernaschina en l’autora uruguaiana del moment.» David Morán, Ocio y Cultura/El Periódico
T’agradarà si t’agrada
- La perra, de Pilar Quintana
- Sólo un poco aquí, de María Ospina
- Qualsevol dels llibres de relats de de Mariana Enríquez
