El jurat de les Beques Finestres d’Assaig en català, integrat per Anna Ballbona, Marina Espasa, Raül Garrigasait, Manel Ollé i Eva Vàzquez, ha decidit atorgar les Beques Finestres d’Assaig 2026 en català als projectes Sota el sol abatut de setembre. Un viatge a la vida i a l’obra de Joaquim Ruyra, de Xavier Pla; La torre fantasma. Passejos per la Catalunya estranya, de Gabriel Ventura; i Avui fan bous. Una crònica periodística de les festes populars als Països Catalans, d’Emma Zafón.
— Sota el sol abatut de setembre. Un viatge a la vida i a l’obra de Joaquim Ruyra, de Xavier Pla
Sota el sol abatut de setembre és un ficció documental. O, si es vol, una proposta de novel·la de no-ficció, un exercici assagístic híbrid, escrit en primera persona, que, si bé es basarà en «fets reals», s’inclinarà també cap a la narrativització, el dietari, el viatge, la crònica periodística i, a estones, la imaginació i la fabulació. A partir de l’exemple de la novel·la L’Ordre du jour (2017) de l’escriptor francès Éric Vuillard i de l’assaig clàssic de la periodista de The New Yorker Janet Malcolm Reading Chejov. A Critical Journey (2012), parteix del convenciment que l’escriptor Joaquim Ruyra (1858-1939) té una vida inefable, potser de baixa densitat anecdòtica o desposseïda de «drama», però que espera ser narrada en forma d’enquesta autoreflexiva o d’indagació assagística. I una obra que pot ser sotmesa a una intriga, a una investigació crítica, a la descripció d’una «gramàtica» pròpia que val la pena divulgar amb la il·lusió que les noves generacions de lectors i de lectores no deixin de llegir-la.
Xavier Pla és assagista i crític literari. Professor de literatura catalana contemporània de la Universitat de Girona. Actualment, és el director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme. És autor de quatre llibres: Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (1997), Simenon i la connexió catalana (2007), El soldat de Baltimore. Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció (2022) i Un cor furtiu. Vida de Josep Pla (2024). També ha coordinat volums col·lectius sobre Marcel Proust, Claudio Magris, Jorge Semprún, Joan Estelrich, Eugeni d’Ors o Miguel Delibes. Col·labora habitualment, com a crític literari, a la revista El Temps, al suplement Cultura/s de La Vanguardia, al Quadern d’El País. L’any 2015 va obtenir el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
— La torre fantasma. Passejos per la Catalunya estranya, de Gabriel Ventura
La torre fantasma explora nou indrets de Catalunya vinculats al misteri, l’excentricitat i allò estrany. A través de cròniques que combinen investigació històrica, treball de camp i experiència personal, l’autor recorre espais tan diversos com Empuriabrava, el bosc de Can Ginebreda o l’esplanada ovni de Montserrat. El llibre utilitza aquests llocs per reflexionar sobre qüestions contemporànies com l’especulació urbanística, la degradació ecològica, el turisme, els mites populars i la relació entre realitat i simulacre. Amb influències de Mark Fisher i de la tradició situacionista, la proposta se situa entre l’assaig, la crònica literària i el reportatge gonzo, amb una mirada crítica i humorística sobre la cultura friqui i els imaginaris ocults del territori català.
Gabriel Ventura (Granollers, 1988) és escriptor i artista. El seu treball sol partir de la poesia i des d’aquesta disciplina s’expandeix en moltes direccions: l’assaig, l’ensenyament, la investigació o la imatge en moviment. Entre els seus últims llibres destaquen W (1a edició, 2017; 2a edició ampliada, 2019), Apunts per a un incendi dels ulls (2020) —que va donar títol a una exposició homònima al MACBA,—, La nit portuguesa (2021) o El millor dels mons impossibles (2025). Ha col·laborat amb artistes com Rosa Tharrats, Marina Herlop, Albert Serra o Rosalía, i la seva obra s’ha mostrat en espais com MACBA, MNAC, TBA21 Thyssen-Bornemisza o Framer framed. Actualment és professor a BAU i codirector del festival POESIA i +.
— Avui fan bous. Una crònica periodística de les festes populars als Països Catalans, d’Emma Zafón
Aquest projecte vol analitzar les festes populars amb bous als Països Catalans des d’una perspectiva antropológica, socioeconómica, cultural i feminista. El seu desenvolupament se centra en les comarques del nord del País Valencià i del sud de Catalunya, on els correbous, els bous embolats o els bous a la mar són actes centrals de les festes majors. El text aprofundirà en la manera en què aquestes celebracions influeixen en la identitat cultural, la gestió de l’espai públic i la vida comunitària. A més, incorporarà una perspectiva de gènere per analitzar el model de masculinitat i l’estructura patriarcal associats a la cultura taurina. L’obra adopta el format de crònica periodística i viatge de carretera, recorrent diverses localitats boueres emblemàtiques.
Emma Zafón (Llucena, 1987) és Llicenciada en Periodisme per la UAB. Ha treballat en diverses redaccions dels Països Catalans i ha rebut el Premi Periodisme Rural atorgat per la Red de Periodistas Rurales de Espanya. Va publicar Casada i callada l’any 2023, sent nominat a Millor Novel·la de l’Any per Òmnium Cultural. El 2024 va ser escriptora resident a Cracòvia dins del programa UNESCO Ciutats de la Literatura. La mare (2026) és la seua darrera novel·la.
El jurat destaca de cada obra les següents característiques:
—Xavier Pla assumeix el repte d’un assaig biogràfic que incorpori perspectives i eines del testimoni personal, la ficció i la lectura crítica, amb la voluntat de redimensionar la figura de Joaquim Ruyra en el cànon català.
—Gabriel Ventura proposa una ruta per l’imaginari de la Catalunya estranya, sinistra o inquietant que s’encarna en llocs com ara Empuriabrava, les ruïnes de les discoteques abandonades, Catalunya en Miniatura… Esbossa alhora el retrat insospitat de l’imaginari del país i del capitalisme abrasiu que el tenalla.
— Emma Zafón planteja un retrat crític que qüestiona la pervivència de les tradicions dels correbous als pobles del nord de Castelló i a les Terres de l’Ebre. La proposta va més enllà de la perspectiva animalista, perquè es presenta com a símptoma i resultat d’uns atavismes socials anacrònics i asfixiants.
Fotografies a càrrec de Marc Bordons
