La intrusa, una novel·la que parodia l’autoajuda i homenatja la novel·la filosòfica i la d’aventures, és una de les finalistes de la Shortlist del Premi Finestres de Narrativa en català 2025. Us oferim una guia per endinsar-vos en els temes del llibre, com a porta d’entrada a la seva lectura, o bé per aprofundir-hi.
Sinopsi
Esperonada per les opinions d’amics i família, i amb l’objectiu de resoldre una difuminaria física que denota certes incongruències internes, la Diana s’anima a emprendre un viatge cap al seu món interior. Per què no? Enroscar els cargols fluixos, arreglar els quatre mecanismes que fallen i sortir higiènica, nova i enllustrada. Lluny de ser un viatge fàcil, però, el periple la portarà a conèixer geografies i criatures del tot imprevistes —buròcrates, turistes, guàrdies, fins i tot un àngel!— i haurà de driblar persecucions, aguantar escarnis i caminar molts quilòmetres per aconseguir el seu objectiu. Un cop s’adona que el seu dedins és un lloc abominable, a voltes hostil, haurà de trobar la manera de sortir de si mateixa amb vida. Amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l’humor, Pujadas contraposa unes expectatives mig transcendentals mig terapèutiques amb una realitat entre hilarant i estèril, i fa la seva particular contribució a la literatura del jo.
Paraules clau
Cos, paisatge, autoconeixement, viatge, filosofia, humor, bars, burocràcia, malaltia, literatura del jo
Personatges
Diana: protagonista absoluta del llibre, “reina de les babaues i les llumeneres, la capitana dels tira-que-vas, una inconscient de manual”, a la Diana li aconsellen que entri dins del seu propi cos per mirar d’arreglar un desequilibri que té i que la fa estranya. Sorpresa, però també entusiasmada, la Diana accepta l’ajuda d’uns tiets i entra dins del seu cos, on farà un viatge llarg que li farà passar tota mena d’aventures i desventures.
Fidel: acompanyant de la Diana, “lluïa una dentadura alineada i massa blanca, era barbamec i tenia l’aura beatífica i imprevisible dels treballadors que realment creuen en el que fan”. És l’encarregat de guiar-la per dins del cos i ensenyar-li totes les maquinàries i sistemes que el controlen.
Temes que se’n deriven
L’autoconeixement: amb una fina ironia, la novel·la toca un dels temes més presents en les converses d’avui i de sempre: fins a quin punt podem arribar a conèixer-nos? Com millora la nostra salut mental l’exploració de les nostres contradiccions i desitjos ocults? O tot això no són més que paraules buides de significat per distreure’ns de preocupacions més col·lectives?
La burocràcia paralitzant: al llarg del viatge que emprèn per tot el cos humà, la Diana topa una vegada i una altra amb obstacles burocràtics, formularis que no estan ben completats, errors en llistats, decisions que no responen a cap lògica que no sigui la de l’estricta llei de l’obediència al superior. Intenta oposar-s’hi amb bon humor i preguntes directes, però no sempre ho aconsegueix. La burocràcia és un dels grans mals dels nostres temps?
El viatge transformador: plantejat com un recorregut a través de paisatges mai vistos (els pulmons, el fetge, els intestins, els ossos, la sang…), el viatge pot ser un element veritablement transformador de qui l’emprèn, que ha de prendre un seguit de decisions i enfrontar-se a una sèrie de bifurcacions vitals que fan que la persona que arriba al final del trajecte ja no sigui la mateixa que el va començar.
Sobre l’autora
Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990) viu a Barcelona. Va treballar cinc anys a la revista Butxaca, ha escrit per a mitjans com l’Ara Llegim, La Llança o La Lectora, i ha participat en diverses antologies de relats.
L’any 2017 va cofundar la revista de ficció Branca i actualment treballa a Angle Editorial. El 2020 va guanyar el Premi Documenta amb Els desperfectes, un recull de contes que va rebre també el Premi Ciutat de Barcelona; l’estiu del 2024, el relat que dona títol al conjunt va publicar-se a la revista The New Yorker. La intrusa (L’Altra Editorial, 2025) és la seva primera novel·la.
En La intrusa, Pujadas, amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l’humor, contraposa unes expectatives mig transcendentals mig terapèutiques amb una realitat entre hilarant i estèril, i fa la seva particular contribució a la literatura del jo.
El que n’ha dit la crítica
«La intrusa construeix irònicament, més que no pas satírica, una crítica negativa que no parteix de cap via recta, sinó de l’absurditat de les afirmacions rotundes del «jo». A La intrusa, Pujadas fa servir l’aventura i l’absurd per remoure les aigües, però sense esperar que tornin a calmar-se; és la barreja feliç de referents heterogenis.» Joan Rius Miralles, Núvol
«En un moment en que el concepte d’identitat i la cerca de la mateixa és al nucli de tantes i tantes novel·les, amb el resultat de posar el focus en la psicologia, la ment o l’ànima, Pujadas busca la solució a la crisi del seu personatge —que la gent del seu voltant dona per fet que té a veure amb la seva essència o naturalesa— amb un viatge delirant cos endins, als engranatges que l’apropen a un autòmat.» Antonio Lozano, Cultura/El Nacional
T’agradarà si t’agraden…
- Els contes de Pere Calders i les novel·les de Francesc Trabal
- La novel·la anglesa d’humor, com G. K. Chesterton, L’home que fou dijous
- El desert dels tàrtars, de Dino Buzzati
- Els llibres d’aventures clàssics: Verne, R. L. Stevenson
- L’humor absurd de Boris Vian
