La sisena edició dels Premis Finestres de Narrativa vol celebrar la qualitat literària d’obres publicades al llarg del 2025.
La llista es va fent més curta i cada vegada queda menys per conèixer els guanyadors. L’anunci final serà el pròxim 26 de febrer.
El Jurat del Premi Finestres de Narrativa en català, format per Anna Ballbona, Raül Garrigasait, Manel Ollé, Eva Vàzquez i Marina Espasa, ha seleccionat els següents tres títols d’entre els finalistes de la Longlist:
—El gat i les estrelles, Jordi Lara (Proa)
—La intrusa, Irene Pujadas (L’Altra Editorial)
—Escenaris ,Toni Sala (L’Altra Editorial)
El Jurat ha volgut destacar els següents aspectes de cadascuna de les obres:
—El gat i les estrelles, Jordi Lara (Proa)
A través d’un paisatge desolat, de planures infinites, de descampats, polígons industrials i magatzems abandonats, d’urbanitzacions i benzineres solitàries, una dona melòmana busca un compositor que ja no vol saber res de la música i que viu lluny de tot, voluntàriament fora d’un món que ja no és el seu. El compositor, esquerp i malgirbat, es dedica a cuidar uns tomàquets exquisits i a sobreviure i conspirar enmig d’una constel·lació d’artistes que no assumeixen l’obsolescència programada ni la indefensió apresa del relat distòpic dominant. Jordi Lara es planteja a El gat i les estrelles quin és el lloc de la creació artística en una societat en descomposició, i ho fa amb un estil depurat i aspre com el món que retrata, habitat per una poètica de la incertesa que carrega de força la història que explica.
—La intrusa, Irene Pujadas (L’Altra Editorial)
La protagonista d’aquesta novel·la està descentrada, com desconeguda, i decideix mirar cap endins de forma literal: entra dins del seu cos i comença un viatge per artèries, òrgans, teixits i costellam que la portarà a conèixer un seguit de personatges amb somnis, obligacions i dèries que no són gaire diferents dels que tenen els habituals de qualsevol bar de la cantonada. Escrita amb un to lleuger que no decau en cap moment, la novel·la proposa una reflexió sobre l’autoconeixement i és, a la vegada, una reescriptura de la clàssica novel·la d’aventures. Més enllà de la paròdia a la pulsió introspectiva de l’autoajuda, La intrusa ens endinsa en un viatge de revolts insospitats i racons anguniosos, amb una barreja de faula moral, de candidesa poètica i d’una subtil sornegueria que diu sempre més coses més de les que sembla que digui.
—Escenaris, Toni Sala (L’Altra Editorial)
Les vides d’un actor, una infermera i un vigilant s’entrecreuen de resultes del xoc d’un cotxe amb un senglar en una carretera secundària a prop de Puigcerdà. Desplegant les veus dels tres personatges –obsessives, amorals, exuberants–, la novel·la retrata la descomposició moral i política de la societat catalana d’avui amb una contundència molt poc habitual. Sala sap elevar els seus protagonistes amb un estil majestuós i a estones deliberadament extenuant que posa el dit a la nafra de les nostres febleses col·lectives. Amb aquesta novel·la Toni Sala culmina la seva trilogia sobre el mal que va començar amb Els nois i Persecució.
