Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990), és una escriptora catalana, autora de La intrusa. Ha treballat a la revista Butxaca i al sector editorial. Ha col·laborat amb el Diari Ara (Ara llegim) i amb d’altres mitjans digitals com La Llança, Núvol o La Directa. L’any 2017 va ser una de les tres fundadores de la revista BRANCA. El 2020 va guanyar el premi Documenta de Narrativa amb Els desperfectes, un recull de contes que va rebre també el premi Ciutat de Barcelona i va tenir una boníssima acollida entre lectors i crítics, fins al punt que el primer relat, que dona títol al conjunt, va ser traduït a l’anglès i publicat a la prestigiosa revista The New Yorker l’estiu del 2024. Actualment treballa a Angle Editorial.
1. Com definiries el teu llibre en poques paraules?
És una novel·la d’aventures.
2. Vas saber des del principi que La intrusa seria el títol o vas valorar altres opcions? Quines?
Vaig explorar títols tipus «El viatge endins de…», justament en la línia de les novel·les d’aventures, però tiraven estrepitosament enrere. Ningú no se l’hauria comprat!
3. Què ha estat el més difícil del procés d’escriptura d’aquesta novel·la?
La intermitència. La prova i error va ser de les coses més difícils (molt capítol a la paperera) però també de les més estimulants (moltes possibilitats).
4. Quines lectures, pel·lícules o música et van inspirar a l’hora d’escriure La intrusa?
D’una banda les novel·les d’aventures del XVIII, tipus Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift o El viatge a sota terra de Niels Klim de Ludvig Holberg (ambdues publicades a Adesiara), però també el to d’obres de la literatura de l’absurd com Mercier i Camier de Beckett (publicat a Quid pro Quo) o El desert dels tàrtars de Dino Buzzati. També neuròtics hiperbòlics com Pirandello a Un, ningú i cent mil (Edicions de la Ela Geminada). Vaig mirar pel·lícules com Fantastic Voyage i vaig anar pispant tons, frases i escenes d’aquí i d’allà.
5. Tens alguna rutina o ritual d’escriptura? Com és el teu procés creatiu?
No tinc cap rutina, el temps d’escriptura depèn sobretot del gruix d’altres feines i dels viaranys del viure. En el cas d’aquesta novel·la vaig comprar paper de regal blanc, enorme, i vaig utilitzar-lo tipus pòster per escriure-hi escenes possibles, idees de fons, frases, personatges, temes de to… Anava bé per pensar de manera més espaial i ampla, fora de l’espai reduït de la llibreta o de l’ordinador, i també per no perdre’s.
6. Quin llibre va ser decisiu perquè volguessis convertir-te en escriptora?
Podria dir Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson, per la mescla de grotesc i de redempció (tots estem torts i tots busquem alguna cosa!, etcètera). Fa anys que no el rellegeixo, però, i sospito que aquesta pregunta la podria respondre amb moltes de les lectures que vaig fer en època universitària. Anant més enrere, podria dir la poesia de Joan Brossa i, rebobinant del tot, els còmics del Massagran. Però en el fons és un misteri, no hi ha un gran ‘clic’.
7. Quin llibre va canviar la teva manera de veure el món?
El catàleg de la retrospectiva de Perejaume a La Pedrera: Ai, Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova! I, evidentment, l’obra de Perejaume.
8. A quin llibre tornes una vegada i una altra?
Als contes de Lydia Davis.
9. Quin és el teu personatge de ficció preferit?
Vaig estimar molt a Silas Marner, de George Eliot.
10. Quins són els teus tres autors de referència?
Depèn de quin tipus de referència i d’integritat busqui, hi ha autors que respecto per la construcció de les seves frases, d’altres per la seva posició ètica davant del món o per la seva tossuderia literària, d’altres per la valentia a l’hora d’explorar les parts més brutes i cruels de l’ànima. Sincerament quan he de tornar a algun lloc torno a les pintures de Georgia O’Keeffe o de Joan Miró.
11. Quin llibre estàs llegint actualment?
El conte de l’alfabet, de Xènia Dyakonova (L’Avenç).
12. Quins altres llibres finalistes o guanyadors dels PFN —d’aquesta edició o d’anteriors— recomanaries?
En diré només un, el meu preferidíssim: Las malas, de Camila Sosa. Una obra mestra.
