Guanyador del Premi Finestres de Còmic a Millor Obra CIJ: el discurs d’agraïment d’Artur Laperla als Premi Finestres 2026
Hola, bona nit a tothom.
Moltes gràcies a la Fundación Finestres i al jurat per aquest premi. Estic molt content.
Com tots els dibuixants que han sortit aquí, de petit, també volia ser dibuixant de còmics. M’encanten els còmics.
El primer còmic que vaig fer va ser un còmic infantil. Era infantil perquè jo tenia sis anys i perquè era un còmic de Mortadelo y Filemón, una mena de versió de La caja de los diez cerrojos. En aquella època devorava els còmics de Mortadelo y Filemón.
Ara continuo llegint còmic i les meves lectures són més variades. Hi ha una mica més de tot, i continuo fent còmics infantils també.
Fa quinze anys que escric i dibuixo les aventures de Superpatata. Superpatata és una sèrie de còmics per a primers lectors que es publica a la col·lecció Mamut de Bang Ediciones. El títol no enganya: és una aventura de superherois protagonitzada per un “supertubercle”. Al principi, Superpatata era SuperMax, el superheroi més ben pentinat de la ciutat. El seu arxienemic, el Doctor Malvat, li dispara amb un raig “patatitzador”, però Supermax, fins i tot convertit en patata, conserva els seus poders. I ara és, des de fa quinze anys… Superpatata. Més enllà de la peripècia, de l’aventura i de l’humor, Superpatata és un còmic que vol ser un còmic, que està orgullós de ser un còmic. Beu directament de la història i la tradició dels còmics. És un còmic de superherois, un gènere canònic, l’únic propi dels còmics, que neix i es desenvolupa amb els comicsbooks. Hi barrejo tota mena de gèneres i influències. Des d’aquells primers còmics de Mortadelo fins a còmics de terror de la Warren o l’Spirit de Will Eisner, degudament adaptats per al públic infantil.
Per a mi el còmic no és un mitjà, sinó un fi en si mateix. De fet, és el meu mitjà de vida, la meva forma de vida.
Més que la història, m’interessa el ritme, la mètrica que s’estableix amb el disseny de pàgina, la planificació de les vinyetes i la relació entre text, línia i color. A més, concretament, Superpatata contra la Nanomalicia, es presenta en un formant de quatre comicbooks, un format clàssic dels còmics, i amb una tipografia al títol que recorda a la d’Action Comics, la primera revista on es va publicar Superman.
Només dir que estic supercontent de rebre aquest premi. És un reconeixement molt gran, no només per a aquesta última aventura de Superpatata, sinó perquè també penso que és un gran reconeixement a tota la seva trajectòria. És una empenta molt gran per a continuar escrivint i dibuixant còmics per a nens i nenes, com a mínim (espero) durant els pròxims quinze anys.
Moltes gràcies.
