Guanyadors Menció al Talent Novell: el discurs d’agraïment d’Indo Casal i Niko Vives als Premi Finestres 2026
Molt bona tarda. Primer de tot, volem agrair de tot cor a la Fundació Finestres per haver convocat aquest premi, i al jurat per haver confiat en nosaltres i escollit Kintsugi com a l’obra guanyadora d’aquesta Menció al Talent Novell. Nosaltres, just aquest darrer any, hem acabat els estudis i ens hem trobat amb moltes dificultats a l’hora de trobar el nostre forat dins de la indústria. És molt desolador preparar-se durant anys, aprendre i créixer artísticament, i que després manquin oportunitats factibles per poder dedicar-se a la creació artística i literària. Nosaltres dos hem sabut sempre que volíem explicar històries junts a través del nostre art.
Ens omple d’orgull saber que el nostre primer còmic llarg serà publicat al nostre país, en la nostra llengua catalana, tot gràcies a l’oportunitat que ens brinda aquest premi. Sobretot, tenint en compte que vivim en un moment crític per a la creació artística i humana, on sembla que es vol eliminar de l’equació justament aquest procés creatiu i intentar substituir la feina de l’artista amb una Intel·ligència Artificial generativa. Però aquestes màquines no només esborren el factor humà, sinó que s’aprofiten d’aquest per regurgitar una amalgama sense substància que manca de valor i de tots els matisos de la sensibilitat i expressió artística. Justament, el valor de l’art i la dificultat de la seva creació és un dels temes del nostre còmic, Kintsugi. El Kintsugi és, en origen, una tècnica japonesa que consisteix en la reparació de ceràmiques trencades fent servir resina barrejada amb pols d’or. D’aquesta manera, les esquerdes no s’amaguen, sinó que es ressalten i s’embelleixen.
El nostre còmic, Kintsugi, tracta del viatge d’aprenentatge de l’Ester, una estudiant d’arts que viu en un món petit i opressiu: la seva passió per l’art s’ha convertit en una obsessió, i constantment es compara amb els seus mestres, els seus companys i el seu propi potencial no realitzat. Això es veu reflectit en com estan dibuixats tots els personatges; més o menys definits depenent de com els percep ella. La seva musa, una estàtua de marbre, sempre apareix dibuixada amb el màxim detall, mentre que l’Ester és només un esbós brut que arriba a desdibuixar-se a un gargot durant els seus moments màxims de crisi.
I no és fins que tot aquest món es trenca que pot transformar-se en la bellesa que l’Ester buscava sempre.
Hem posat molt de nosaltres mateixos en aquesta història; dels nostres viatges, dels nostres errors i de tot allò que hem pogut aprendre gràcies a aquests. Així que haver guanyat aquest premi concretament amb aquesta obra ens arriba molt al cor. No se’ns acut un reconeixement millor a la nostra feina que aquest. Tenim moltíssimes ganes de poder compartir amb tots aquest còmic. De nou, moltes gràcies a tothom.
