Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és narradora, crítica cultural, assagista i investigadora. Ha publicat La terra retirada i La palmera de blat, reunides posteriorment, junt amb Labor inacabada, a Tríptic de la terra: «Si teníem algun dubte sobre si Mercè Ibarz és una de les grans de la literatura catalana contemporània, precursora de tantes coses, amb el Tríptic de la terra s’esvairan de cop» (Andreu Gomila, Time Out). També és autora dels reculls de contes A la ciutat en obres i Febre de carrer, recollits a Contes urbans: «Als contes de Mercè Ibarz l’experiència real es transfigura com les imatges dels somnis» (Julià Guillamon, La Vanguardia), les novel·les No parlis de mi quan me’n vagi i Vine com estàs, l’estudi Buñuel documental. «Tierra sin pan» y su tiempo, la col·lecció d’assajos L’amic de la Finca Roja, i els perfils literaris Retrat de Mercè Rodoreda i Rodoreda, un mapa. El 2023 va rebre el Premi Trajectòria pel caràcter pioner de la seva obra, caracteritzada per la fusió de gèneres i disciplines, i el 2025, la Creu de Sant Jordi. El seu llibre més recent és l’assaig No pensis, mira: «Desvetlla la mirada i, per tant, somou el pensament, llavors sí que impressiona» (Anna Ballbona, Vilaweb).
Aquest és un llibre sobre la ciutat de la memòria, sobre l’amor i la ciutat en els nostres cossos. Una evocació vivaç desencadenada per la mort de L, un retorn a la noia que va arribar a Barcelona el 1971 per entrar a la universitat des de la seva comarca agrícola i que es revela a si mateixa i descobreix la ciutat descobrint-lo a ell.
Amb una prosa sinuosa i precisa, de bellesa intensa i misteriosa, en aquest relat de formació d’una llauradora de les lletres hi emergeixen els successius pisos d’estudiants; l’amor i l’amistat com a pilars; l’entusiasme pel cine; el mercat de Sant Antoni i els llibres comprats amb el primer sou; una banda sonora –rock, jazz, balades– que s’escoltava en vinils i cassets; els bars als voltants de la Rambla, columna vertebral de Barcelona.
Hi afloren el clima de finals de la dictadura, la politització estudiantil, la contracultura feminista i l’amor lliure –eslògan altisonant, excusa, ves a saber–, els inicis professionals en la premsa en uns temps turbulents de canvi, i els ciments d’una sòlida vocació literària. Crònica poètica a flor de pell, assaig íntim, testimoni generacional i retrat d’una Barcelona recollida en la vivència.
