Juan Gómez Bárcena (Santander, 1984) és un escriptor espanyol. Es va llicenciar en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, en Història i en Filosofia. És autor del llibre de contes Los que duermen (2012) i de les novel·les El cielo de Lima (Premio Ojo Crítico de RNE 2014); Kanada, publicada el 2017, va obtenir el Premio de las Letras de la Ciudad de Santander, el Premio Cálamo Otra Mirada i va ser finalista del Premio Internacional Tigre Juan, el mateix any; i Ni siquiera los muertos, publicada el 2020, finalista de l’Europese Literatuurprijs i del premi que el Gremio de Librero de Madrid concedeix al millor llibre de l’any. Amb la seva última novel·la, Lo demás es aire (2022), ha obtingut el Premio Ciutat de Barcelona (2022) i el Premio Vanity Fair al millor llibre de l’any (2022). Ha estat traduït a vuit idiomes. Com a crític, ha estat coordinador de l’antologia Bajo treinta (2013). Ha rebut beques de diferents institucions, com l’Acadèmia d’Espanya aRoma, la Fundación Antonio Gala, la Fundación BBVA, el FONCA a Mèxic o The International Writers’ House a Graz. Actualment resideix a Madrid, on imparteix tallers literaris.
Se puede estar solo por muchos motivos. Hay solitarios forzosos y solitarios por elección; hay soledades pasajeras y eternas; soledades que desembocan en la locura y otras que nos llevan al placer y la creación. Se puede estar solo en una isla, como el capitán Pedro Serrano, que inspiró la figura de Robinson Crusoe tras un naufragio en 1526, y también está sola el ama de casa que plancha mientras espera, la estrella del pop que se refugia en su habitación de hotel y la llamada «ballena de 52 hercios», que lleva treinta y cinco años cantando en una frecuencia que ninguna otra ballena puede oír.
A partir de una amplia bibliografía y de las vidas de grandes solitarios de la historia y la literatura, Mapa de soledades es un fascinante ensayo narrativo que intenta comprender este sentimiento no solo en la sociedad actual, sino en diferentes tiempos y lugares, desde los monjes de Santa María de Huerta, en Soria, hasta los hikikomori japoneses, de María Antonieta a Miley Cyrus, del nazi Albert Speer a la escritora Emily Dickinson.
Sin abandonar los recursos narrativos de la novela y de nuevo haciendo gala de un dominio absoluto del lenguaje, Juan Gómez Bárcena explora en estas páginas un tema universal y de vigencia incuestionable como es la soledad, que no distingue de fronteras, géneros ni clases sociales, y que es considerada la gran epidemia del siglo XXI.
Mapa de soledades indagarà sobre l’autèntica epidèmia de solitud que la nostra societat està experimentant: la gran epidèmia del segle xxi. El projecte es proposa reflexionar sobre aquest gran desafiament del nostre temps. L’objectiu no és solament comprendre el fenomen en el nostre context social, sinó traçar una radiografia de la solitud en diferents indrets i temps, i comprendre allò que té de conjuntural i allò que té d’universal. Per a això, l’assaig recorre a l’exemple de diferents personatges de la història que, per diferents motius, han viscut experiències d’aïllament. Per analitzar l’esmunyedís concepte de solitud, que s’ha manifestat de manera molt variada en diferents societats i èpoques, es proposarà una mena d’atles o de cartografia. Cada un dels capítols estarà dedicat a un espai geogràfic genèric, que servirà de punt de partida i de metàfora espacial per referir-nos a una manera específica d’experimentar la solitud. De les illes dels nàufrags a la terra de ningú de les fronteres, dels deserts on es refugien els místics fins a la solitud populosa de les ciutats, passant per la vastitud del cosmos habitat i habitable, Mapa de soledades intentarà descobrir què és exactament el que diem quan diem que estem sols.
