Ens complau anunciar la Shortlist de la primera edició del Premi Finestres de Còmic a Millor Obra, el qual neix amb la iniciativa de reconèixer i donar suport al còmic dins del panorama cultural. Per aquest motiu, de totes les obres publicades durant el 2025 —tant en català com en castellà—, se n’escull una per la seva qualitat i la seva contribució al gènere.
El Jurat del Premi Finestres de Còmic a Millor Obra -sobirà i independent-, ha seleccionat els següents tres títols com a finalistes.
—La muerte de Irene Márquez, Irene Márquez (Autsaider)
— Las locuritas de Úrsula, Sergi Puyol (Apa-Apa)
—Encías quemadas, Natalia Velarde (Reservoir Books)
El Jurat ha descrit les qualitats de cada obra amb les següents paraules:
La muerte de Irene Márquez, Irene Márquez (Autsaider)
Poc es pot dir sobre la mort que no s’hagi dit abans. Però molt es pot dir si afegim humor a l’equació: humor despietat, salvatge, més negre que la foscor de sota terra. Irene Márquez explora el tabú impossible d’erradicar que suposa la única certesa de la nostra existència —la mort— mitjançant una col·lecció d’històries curtes i tires gràfiques inquietants que repassen les circumstàncies més amargues de l’anomenat son etern. Alternant el color amb el blanc i negre, flexibilitzant les possibilitats de la pàgina, Márquez (Valdepeñas, 1990) fa de l’estranyesa —la seva pròpia i la del lector quan es veu reflectit en les pàgines— un espai compartit on poder riure amb la boca petita mentre recordem la nostra finitud. És possible un humor més enllà de la mort? Una de les lectures més entretingudes i originals del 2025.
Las locuritas de Úrsula, Sergi Puyol (Apa-Apa)
Què té el personatge de la Úrsula que el fa tan entranyable? Doncs les seves petites manies, els seus desitjos insatisfets, el seu tarannà i, per descomptat, el seu amor per la lectura i per les pel·lícules de por. Les preguntes de la Úrsula són les nostres preguntes, les seves reflexions són les nostres, com a persones i com a societat. Estructurades en pàgines auto conclusives, les històries de la Úrsula, que viu sola i treballa com a traductora però voldria ser escriptora, capten l’atenció i la simpatia (però també la compassió) del lector per la seva proximitat i el seu humor indie quasi tant com ho fan els seus personatges secundaris, igual de neuròtics que ella. Quotidianitat melancòlica, costumisme universal, involuntari retrat generacional, Puyol en el seu millor moment creatiu.
Encías quemadas, Natalia Velarde (Reservoir Books)
Natalia Velarde (Venezuela, 1994) arrossega al lector per un viatge iniciàtic a través del dol per la mort del seu gos amb una proposta narrativa que trenca convencions trobant dintre de l’univers oníric les respostes sobre aquelles qüestions que l’angoixen. Velarde aposta per la visceralitat i juga gràficament amb el potencial de la vinyeta i el creuament de gèneres i registres sense prejudicis —del cartoon al manga, passant per l’underground més expressionista— però també amb els límits de la composició de pàgina, on experimenta a plaer. Original i fresc; trist i tendre; el seu debut és una sorpresa constant.
