El Premi Finestres de Còmic en Català neix amb l’objectiu de fomentar la creació de còmic en llengua catalana, donar suport econòmic als autors i autores i estimular i enfortir la presència del còmic dins el sistema literari català.
Actualment, la convocatòria roman tancada. Es tornarà a obrir de cara el setembre del 2026.
VEREDICTE DEL JURAT
El jurat ha destacat la seva construcció narrativa, que combina a la perfecció la fidelitat històrica amb una trama de thriller molt actual, i un apropament a un moment de la història de la cultura catalana i dels seus personatges des d’una perspectiva versemblant a través dels codis i ritmes de la novel·la policíaca.
SINOPSIS
A la Barcelona de començaments dels anys 10 del segle XX, un jove Ferran Manel Santcliment i Moragues, fill d’un terratinent que pertany a la Lliga Regionalista, coneix en una exclusiva -i un xic escandalosa festa a la Laura Albéniz, el Marià Andreu, el Néstor Martín-Fernández i l’Ismael Smith, un grup d’artistes coneguts als cercles culturals com “els refinats”, que acaben de triomfar amb una exposició col·lectiva promoguda per Eugeni d’Ors, mascaró de proa del Noucentisme. El
jove queda fascinat per la personalitat del grup -de sentiment obertament queer- i aprofita la seva afició a la fotografia per plasmar-los en una imatge que titularà tal com se’ls anomena: Els Refinats. En paral·lel, a la Barcelona de 2025, un conegut editor és trobat mort al seu despatx amb un premi literari clavat al clatell, i poc després un nou crim comès amb un altre guardó literari prestigiós aixeca totes les alarmes. Els Mossos d’Esquadra creuen estar davant d’un assassí en sèrie que -resseguint la genealogia de les víctimes- podria tenir relació amb el fotògraf noucentista. A cavall entre la Barcelona del Noucentisme i l’actualitat, aquest noir trepidant que combina ficció i fets històrics segueix la investigació policial des de la famosa fotografia dels “refinats” fins al descobriment de l’assassí dels premis.
BIOGRAFIA
Sebas Martín (Barcelona, 1961) és dibuixant i historietista. Va estudiar disseny i, tot i que la seva vocació ha estat sempre narrar i dibuixar, ha compaginat les més diverses feines amb aquesta passió. Des de finals dels anys vuitanta publica historietes de temàtica eròtica i pornogràfica, adreçades al públic gai en revistes com Felator, Cómics guays o El Barragán. Ha estat col·laborador en mitjans com El Observador, Nois, Zero, Shangay, Gay Barcelona o Gaydar. Guardonat amb els premis Casal Lambda de còmic (1997 i 1999) i amb el Serra i Moret (2000), la seva trajectòria es consolida a Ediciones La Cúpula, on publica diverses novel·les gràfiques, entre les quals destaquen Estoy en ello, Los chulos pasan pero las hermanas quedan, Yo lo vi primero i Demasiado guapo. També ha estat redactor en cap de la revista Claro que Sí, autor del Manual ilustrado de sexo gay i professor de guió a l’Escola Joso. És pioner, i referent indiscutible, de la novel·la gràfica LGTBI a Espanya.
VEREDICTE DEL JURAT
El jurat ha valorat els seus recursos gràfics i narratius amb una història dinàmica de superació i acceptació de la pròpia identitat que connecta amb diferents tipus de públic, així com el disseny de personatges i l’ús narratiu del color.
SINOPSI
Per a l’Ester, una estudiant de Belles Arts, el valor de les persones resideix en el seu talent artístic. Escruta amb ull crític la feina dels seus professors, dels seus companys i la seva pròpia. Alhora, l’Ester es considera a si mateixa la pitjor de la classe. Perduda en una espiral autodestructiva,
es veu a si mateixa com un esbós, un gargot brut que representa el seu victimisme. Però un dia, la seva companya Agnès la convida a una visita al museu per tal d’animar-la. A l’Ester, però, el museu no la inspira gens. No pot comparar-se amb les obres exposades, i ella mateixa es va desdibuixant durant la visita. Però, de sobte, una estàtua l’enlluerna. Una estàtua hipnotitzant, bella, perfecta. I per primer cop a la vida, sent una ràfega d’inspiració. Comencen així una sèrie de visites diàries de l’Ester al museu per dibuixar l’estàtua, per copsar la seva essència. Mentre la
dibuixa, l’Ester li parla. I un dia, inesperadament, l’estàtua li respon. De sobte, una estàtua irromp al seu món, i es converteix en el centre de la seva atenció. L’estàtua representa la perfecció formal que l’Ester desitja per a sI mateixa, però l’estàtua té un món interior propi que no es
correspon amb la visió idealitzada que projecta l’Ester.
BIOGRAFIA
Indo Casal i Niko Vives són, com ells mateixos afirmen, coautors de Kintsugi. No s’ajusten a la divisió habitual entre guionista i dibuixant, sinó que formen un tàndem equilibrat i ponderat, on cada vinyeta i cada pàgina es construeix a quatre mans. Són parella des del batxillerat, han estudiat còmic i guió plegats a l’Escola Joso i a l’ESDIP i, a partir de fragments seleccionats de les seves vides, han creat les pàgines de Kintsugi: una carta d’amor a l’art, a l’aprenentatge i a la bellesa de les imperfeccions.
Amb l’objectiu de fomentar la creació de còmic en llengua catalana, donar suport econòmic als autors i les autores i impulsar la publicació de noves obres, la Fundació Finestres convoca el Premi Finestres de Còmic en Català.
Aquest guardó vol estimular i enfortir la presència del còmic dins el sistema literari català, situant-lo al costat d’altres gèneres de creació literària. El premi té una dotació de 25.000 euros, xifra equiparable a la d’altres reconeixements que atorga la Fundació Finestres, i inclou el compromís de publicació de l’obra guanyadora a càrrec de l’Editorial Finestres.
El jurat també podrà concedir una Menció al Talent Novell, amb una dotació de 15.000 euros i la publicació de l’obra per part de l’Editorial Finestres, per tal de donar visibilitat i suport a les noves veus del còmic en català.
Contacte i més informació: premiscomic@fundaciofinestres.com
Per reflectir de manera brillant la pressió social en relació a la maternitat amb un ús del llenguatge i uns recursos gràfics que subratllen la crisi emocional i econòmica d’ una generació estancada en la insatisfacció. Giulia Sagramola indaga en la recerca d’ una veu pròpia que tracta de recuperar el control de la individualitat triant un camí d’ autenticitat per lluitar contra les expectatives imposades per la societat.
Sinopsi
L’Elisa lluita per complir el seu somni de convertir-se en dissenyadora de tipografia mentre manté una relació amb el Paolo, la seva parella de fa anys. No obstant, a mesura que s’acosta a la trentena, s’adona que està lluny d’aconseguir les seves metes i comença a sentir la pressió de la seva família perquè es casi i tingui fills. Dividida entre Itàlia i Nova York, l’Elisa no pot ignorar més temps la seva veu interior i ha de decidir què és allò que realment espera de la vida, tot i saber que o bé haurà de sacrificar les seves ambicions professionals o bé redefinir la seva relació amb la família i el Paolo. Cap endavant és una dramèdia sobre la crisi dels 30 i una exploració sincera de les pressions, els reptes i els triomfs que embolcallen les nostres expectatives i aspiracions.
Giulia Sagramola, Fabriano 1985
Dibuixant de còmics i il·lustradora de Fabriano (Itàlia) instal·lada a Barcelona. Té un màster en Disseny Gràfic i Comunicació Audiovisual de l’ISIA Urbino i ha estudiat Il·lustració a l’Escola Massana. Ha treballat per a diferents clients com The New Yorker, The New York Times o Ferragamo Feltrinelli. Ha guanyat premis com el Bologna Children Bookfair i l’American Illustration. També ha estat una de les artistes residents a la Maison des Auteurs d’Angoulême (França). En el seu temps lliure, li encanta dibuixar gossos i anar en patins.
Pel tractament singular de la temàtica de l’alienació mitjançant referències intertextuals i components de crítica social. Uxía Larrosa és capaç de presentar tots els aspectes de la monotonia vital, destruir-los i retrobar-los tot explorant la composició de pàgina amb una elegància contemporània.
Sinopsi
La Carme és una persona normal i corrent a qui un dia, de camí a la feina i sense motiu aparent, se li desprèn l’ombra del cos generant enrenou a l’oficina i provocant-li un intens neguit. Malgrat tot, manté la calma i un cop a casa demana ajuda a la Belén, la seva parella. Gràcies a un justificant mèdic, la Carme aconsegueix que l’absència d’ombra no tingui cap conseqüència rellevant sobre la seva vida malgrat sentir-se lleugerament diferent. En definitiva, està mitjanament satisfeta amb la seva nova realitat fins que el dia menys pensat, la seva ombra torna al seu cos.
Uxía Larrosa, A Coruña 1993
Dibuixant de còmics i fanzines. Ha cursat el grau en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i el màster en Cinema i Audiovisual Contemporani de la Universitat Pompeu Fabra. Com a guionista, el 2022 va publicar el còmic O Bico da Serea, que va guanyar el premi Castelao de la Diputació d’A Coruña. L’àlbum s’ha traduït al castellà amb La Cúpula sota el títol El Beso de la Sirena (2024). Actualment, treballa com a dissenyadora gràfica, activitat que combina tant amb el dibuix com amb l’escriptura. El despreniment és el seu primer projecte llarg com a guionista i dibuixant.
Per ser una història de caire social de rabiosa actualitat que ens interpel·la de forma directa sobre el món en què vivim i ens convida a reflexionar-hi. A més, està servida en un llenguatge innovador i absolutament contemporani, amb l’estil pausat i minuciós que caracteritza l’autora. Nadia Hafid té la doble valentia de tractar temes incòmodes i experimentar amb el llenguatge del mitjà que utilitza.
Sinopsi
A grup Angle esperen que tots els seus treballadors funcionin com un engranatge perfecte, per això han citat a la Sana al departament de recursos humans. Han arribat queixes d’alguns dels seus companys al·legant la seva falta d’higiene i han fet pressió perquè s’apliquin les mesures correctives necessàries. La Sana es veurà envoltada d’una sèrie d’episodis d’assetjament laboral que desencadenaran en un final sorprenent. Mala olor és una història de terror psicològic, amb tints surrealistes, inspirat en l’imaginari d’obres com les de l’escultora Doreen Garner, Little Otik de Švankmajer, l’artista de peformance Orlan, o la pel.lícula Tyrel de Sebastián Silva. Una història sobre el racisme imperant en una societat aparentment diversa, però que busca l’homogeneïtat en una falsa i hipòcrita diversitat simulada. Una reflexió sobre les pràctiques asèptiques i d’homogeneïtzació com a elements d’estandardització i de control.
Nadia Hafid, Terrassa 1990
Dibuixant de còmics i il·lustradora. Treballa per diferents mitjans com The New York Times, The Economist, The Washington Post, El País o La Vanguardia. Ha publicat El buen padre (Sapristi, 2020), obra guardonada amb el premi al millor autor emergent de l’Associació de Crítics de Còmic, i Chacales (Sapristi, 2022), premi Ojo crítico de RNE 2022. Ha format part de l’exposició Constel·lació gràfica del CCCB dedicada a autores de còmic experimental i d’avantguarda. També imparteix classes d’il·lustració editorial al Màster de Còmic i Il·lustració de l’escola Elisava i col·labora prescrivint còmics a Catalunya Ràdio
Per ser un valuós exemple de còmic de no-ficció, un reportatge gràfic que indaga en la història de les explotacions mineres a Catalunya enllaçant-la amb els canvis soferts pel territori i per la dura realitat dels seus habitants. Destaquem que Lignit és un relat humà amb una important feina de documentació al darrere i explicat amb un plantejament de pàgina i un ús del color poc convencional però molt efectiu amb una clara aposta per una gràfica poderosa.
Sinopsi
La zona del Berguedà, i Vallcebre en particular, va ser un indret fonamental en el desenvolupament de la industrialització com a zona d’explotació de recursos miners. El carbó va adquirir una importància cabdal per al desenvolupament de la indústria catalana, nodrint i garantint el funcionament de les seves fàbriques. Aquesta història permet conèixer les condicions de vida dels miners que van treballar a les antigues mines de Coll de Pradell, i també els rols de les dones a la mineria. La reconversió de la zona en paisatge d’explotació minera va afectar les seves vides i la comunitat, i va tenir importants implicacions econòmiques i socials que van afectar la vida de les persones que ho sostenien. Lignit navega una història col·lectiva i poc coneguda, contribuint a una revisió crítica als biaixos de gènere que sovint exclouen dels relats històrics les dones i obrers més precaritzats, i s’hi aproxima a través de la materialitat rescatada i interpretada per l’arqueologia, dels seus habitatges, quotidià, hàbits i formes de vida.
Emma Casadevall Sayeras, Barcelona 1995
Il·lustradora en projectes culturals i editorials, i també es dedica a l’àmbit socioeducatiu a través de la creativitat. Actualment entre Barcelona i Ciutat de Mèxic, il·lustra revistes i realitza la comunicació visual d’iniciatives culturals i educatives. S’interessa per explorar les possibilitats gràfiques i narratives dels imaginaris entorn de diferents realitats personals, socials i territorials, des de la sensibilitat, la poètica, i el posicionament. Ha estudiat el grau en Belles Arts i el Màster en Intervenció Social i Educativa a la Universitat de Barcelona.
Per crear un univers propi i particular, elaborar una trama ben resolta i addictiva amb un to negre i surrealista, l’ús definit i significatiu del color, i la definició i caracterització dels personatges.
Novel·la gràfica plena d’acció i suspens que segueix en Gros i en Cheto, dos policies marginats de la petita ciutat d’Amarillo, Texas, mentre investiguen un cas estrany que els portarà més enllà de la seva imaginació. El cas comença amb dos homicidis en una gasolinera perduda enmig del no-res, on Marc Croning, un dels joves assassinats, apareix devorat per cargols mentre intentava realitzar un ritual satànic. No obstant això, la trama es complica quan Asmodeus, el rei dels dimonis, apareix davant en Gros, exigint-li trobar l’ànima d’en Marc que mai no va arribar a l’infern. A mesura que avança la investigació, els personatges s’endinsaran en un món de bogeria i fantasia, explorant cel i infern a la recerca de l’ànima perduda d’en Marc.
Neurocientífic i autor que treballa en el desenvolupament de mètodes alternatius a l’experimentació animal. Doctor per la Universitat Miguel Hernández, és professor a la Universitat de Lausana, on continua la seva recerca. Des de petit, a en David li apassionen els còmics. En els darrers anys, ha treballat amb Miguel Gómez en un projecte basat en històries curtes, com la que va fer Marina López, o com la presentada al Premi Finestres de Còmic en Català.
Il·lustrador i novel·lista gràfic autodidacta. Ha dissenyat diverses col·leccions de l’editorial Errata naturae i és l’il·lustrador de bona part dels seus llibres. Col·labora amb diversos mitjans com Rolling Stone, Cinemanía, Man, Don, Vice, El País, Tapas, Forbes, El Semanal, Papel, El Mundo, Telos, Yorokobu, Ronda Iberia, La Luna de Metrópoli i The Washington Post, entre d’altres. Va rebre el Premi Autor Revelació del Saló Internacional del Cómic de Barcelona per la novel·la gràfica Tú me has matado. També és autor dels còmics No cambies nunca (2012), La muerte en los ojos (2012), Videojuegos (2013), Un millón de años (2017), En otro lugar, algo más tarde (2019) i coautor de Los años de internet (2021) i Museomaquia. Ha format part del jurat internacional de la primera Biennal d’Il·lustració de Mèxic, junt amb Gary Baseman, Matthew Cruickshank, McBess i Malika Favre.
Pel caràcter prometedor del talent que es manifesta en el còmic, el grau de desenvolupament del guió i la bona planificació de la història presentada, la construcció i versemblança dels personatges, l’originalitat, l’humor grotesc i absurd, i el contrast entre la foscor de la trama i la lluminositat del dibuix.
Sinopsi
L’acció de Canícula se situa en un poble indeterminat de la costa del Maresme a mitjans dels anys 2000, quan l’estiu tot just acaba de començar i s’apropa la canícula, una onada de calor que anirà acompanyada d’un augment de la criminalitat mai vist a la comarca. A les notícies es fan eco dels robatoris a xalets, però no tenen ni idea de l’abast de l’onada sanguinària i criminal que protagonitzen els personatges estrambòtics d’aquesta història.
Fill de professors d’institut, va créixer envoltat de llibres i blocs de dibuix. Va passar bona part de la seva infantesa i adolescència dibuixant i llegint còmics. Des que va acabar els seus estudis artístics el 2015, ha compaginat diverses feines amb la creació d’obra pròpia i la realització de diversos projectes de còmic, històries curtes en la seva majoria. Canícula és la seva primera història llarga.
Què ens presenta un pelegrinatge en el qual el protagonista, i la veu interior que l’acompanya, es van trobant tota una sèrie de personatges estrafolaris a través dels quals es plantegen alguns dels temes rellevants i conflictius del nostre moment social. La història segueix el patró clàssic del “viatge iniciàtic”, però el seu contingut subverteix les regles pròpies d’aquest gènere, amb un to humorístic que oscil·la entre la ironia i l’esperpent.
Per l’originalitat, potencial i ànima que conté l’obra, pel seu caràcter innovador i per oferir un nou punt de vista a partir del qual observar un col·lectiu tradicionalment molt estereotipat.
Aiguagim és el testimoni de les veus, sovint silenciades, de dones que es reuneixen diàriament en el vestuari d’una piscina municipal del barri barceloní de Gràcia. Velles, joves, mares, filles, esposes, vídues, solteres, lesbianes, reprimides, alliberades esclaves: dones d’un temps i una veu que narren la història d’una generació que desapareix. Aiguagim vol posar en valor la vellesa i els aspectes que se’n deriven, apostant per la contribució que la gent pot aportar dins el context social actual.
Llicenciada en Arquitectura per l’UPC i ha fet estada a la NTUA (National Technical University of Athens). També ha cursat estudis de Belles Arts (UB) i Il·lustració (CIFO). Actualment combina la seva tasca d’il·lustradora amb la docència a diverses escoles de Barcelona. Ha rebut el premi REL 2018 del Laboratori d’art i cultura digital de Tantàgora pel projecte editorial amb perspectiva de gènere La finestra indiscreta. La seva obra ha estat exposada a Atenes, Berlín i Chicago.
Jordi Pastor (Barcelona, 1977) es autor de cómics i il·lustrador. Va començar la seva carrera d’il·lustració en el món del storyboard. Ha dirigit i escrit curtmetratges, guanyant un premi a Sitges (Festival Internacional de Cine de Catalunya). Ha publicat en la majoria d’editorials nacionals, com a guionista, dibuixant o autor complet. També és professor i coordinador a l’Escola Joso de Barcelona.
Roser Messa (Barcelona, 1969) és historiadora de l’art, escriptora i divulgadora de còmic. Ha escrit llibres com ‘Anecdotario de Barcelona’ (2016), il·lustrat per Pep Brocal, i ‘Espies de Barcelona’ (2021). Ha participat en llibres col·lectius com ‘Del Boom al crack. La explosión del còmic adulto en España (1977-1995)’ (2018) o ‘El humor gráfico’ (2019) i ha estat comissària d’exposicions en diverses edicions de Comic Barcelona. Des del 2019, forma part de la Comissió del Còmic i la il·lustració de la Generalitat de Catalunya, en qualitat d’assessora experta.
Xavier Domènech (Barcelona 1968) és llibreter i propietari de la llibreria Arkham Còmics des del 1999. Fa 25 anys que recomana tebeos, fanzines, novel·les gràfiques a tot aquell que vulgui escoltar. Condueix clubs de lectura de còmic per a nens, joves i adults a diferents biblioteques com la Tecla Sala de l’Hospitalet o la Josep Jardí de Santa Perpetua de Mogoda. També fa girar un espectacle de ContaCòmics per a nens de 5 a 12 anys per festes majors, biblioteques de Catalunya i el ComicKids del CòmicBarcelona.
Noelia Ibarra és professora Titular en el departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Univeristat de València, codirectora de la Cátedra de Estudios del Cómic Fundación SM-UV i presidenta de la Sociedad Académica de Estudios del Cómic (SAEC). Ha publicat articles en revistes internacionals i capítols de llibre en editorials de prestigi al voltant del còmic, dirigit projectes de recerca i innovació sobre còmic i educació, com també ha impartit conferències i comunicacions en congressos internacionals i ha sigut codirectora del Congrés Internacional Teaching with còmics. És crítica de còmic a Levante EMV en la secció Viñetas raras del suplement de cultura Postdata.
Octavi Botana és el director de l´Editorial Finestres. Anteriorment va ser l’editor de Sapristi, on va publicar a autors com Adrian Tomine, Emily Carroll, Genie Espinosa, Bàrbara Alca, Nadia Hafid o Jen Wang, entre d´altres. Ha estat locutor de ràdio i veu per a documentals i publicitat, i ha treballat com a responsable de prensa a l’Editorial RBA i a la discogràfica Naïve. També va ser coordinador i programador cultural de la Fnac. Ha col·laborat amb revistes especialitzades com aB, Mondosonoro, GoMag, Qué Leer o Librújula, i també ha estat redactor en cap del Fiber, el diari oficial del Festival Internacional de Benicàssim. Serà membre del Jurat del Premi Finestres de Còmic en Català amb veu però sense vot.
Sílvia Aymí és llibretera i gestora cultural. Lectora, compradora i venedora d’històries, també és la responsable del programa Impuls al còmic de la Fundació Finestres. Fa gairebé deu anys que ajuda a fer possible el festival de còmic independent GRAF i ha col·laborat com a jurat amb l’APIC i, com a assessora de continguts, amb el CCCB i la Xarxa de Biblioteques de Barcelona. Serà membre del Jurat dels Premis Finestres de Còmic amb veu però sense vot.
Sebas Martín (Barcelona, 1961) és dibuixant i historietista. Va estudiar disseny i, tot i que la seva vocació ha estat sempre narrar i dibuixar, ha compaginat les més diverses feines amb aquesta passió. Des de finals dels anys vuitanta publica historietes de temàtica eròtica i pornogràfica, adreçades al públic gai en revistes com Felator, Cómics guays o El Barragán. Ha estat col·laborador en mitjans com El Observador, Nois, Zero, Shangay, Gay Barcelona o Gaydar. Guardonat amb els premis Casal Lambda de còmic (1997 i 1999) i amb el Serra i Moret (2000), la
seva trajectòria es consolida a Ediciones La Cúpula, on publica diverses novel·les gràfiques, entre les quals destaquen Estoy en ello, Los chulos pasan pero las hermanas quedan, Yo lo vi primero i Demasiado guapo. També ha estat redactor en cap de la revista Claro que Sí, autor del Manual ilustrado de sexo gay i professor de guió a l’Escola Joso. És pioner, i referent indiscutible, de la novel·la gràfica LGTBI a Espanya.
Inscripció realitzada correctament. En breu rebràs un correu de confirmació.