Anunciem les guanyadores de les Beques Finestres d’Assaig 2023

 Els projectes d’assaig d’Elisabet RieraVíctor LloretLayla Martínez i Juan Gómez Bárcena han estat els triats pel jurat Finestres perquè es desenvolupin durant un any.

 

 L’objectiu de les beques és fomentar l’escriptura de l’assaig i la crònica humanística, de divulgació científica, històrica, política, musical, literària i artística per enfortir la branca de l’assaig i la no-ficció, que necessita estímuls per créixer i donar respostes a un món progressivament desconcertant.

 

 En aquesta tercera convocatòria s’han rebut 93 propostes en llengua catalana i 394 en llengua castellana (entre Espanya i Amèrica Llatina).

 


Beques Finestres d’Assaig en català

El jurat de les Beques Finestres d’Assaig en català, integrat per Marina EspasaAnna GuitartMara Faye LethemPere-Antoni Pons i Gemma Medina, després de llegir i valorar les 93 propostes rebudes, ha decidit atorgar les Beques d’Assaig 2023 als projectes Els alats, d’Elisabet Riera, i Mirall trucat, de Víctor Lloret Blackburn, dos exemples ben diferents de com la recerca i el pensament poden ajudar a reconstruir passats històrics i imaginaris individuals i col·lectius.

 

Els alats, d’Elisabet Riera (1973)
Els alats és un assaig líric que pretén fer-nos tornar a aixecar els ulls cap al cel. Prenent com a fil narratiu la veu en primera persona de l’autora i la seva fascinació des de la infantesa pels «ocells endevinaires» que deien el futur sota l’estàtua de Colom de Barcelona, el text farà un recorregut històric, cultural i simbòlic per tots els éssers amb ales que conformen el nostre món real i imaginari. Ocells, éssers mitològics, bèsties fantàstiques, deus alats, sants, àngels… han estat sempre els mitjancers entre la terra i el cel, la representació de l’esperit a les faules i a les diverses religions. En un món en què el cel ha estat ocupat per antenes, ones electromagnètiques, avions i drons, recuperar l’espai aeri des de la bellesa i la imaginació, fent servir un estil eminentment poètic, és imprescindible no solament per salvar l’aerosfera, sinó per salvar l’aspecte més sagrat de la natura i del nostre interior.

 

Mirall trucat, de Víctor Lloret Blackburn (1973)
Mirall trucat vol ser alhora una recerca sobre una família i el relat de com i per què es porta a terme aquesta recerca. A partir d’aquests dos eixos, l’autor vol convidar-nos a reflexionar sobre el paper de periodistes i historiadors en relació amb la societat a la qual lliuren la versió més nítida possible dels fets i les eines per interpretar-los. Amb la convicció que la tergiversació dels fets i la reinvenció del passat són tan antics com la comunicació verbal entre els humans, i que les millores en la transmissió de la informació han anat acompanyades de noves tècniques per falsificar-la, l’assaig explorarà el nostre passat a través de la història d’una família, els Quintà, a partir de fonts arxivístiques i testimonis vius: primer seguirà els passos del pare, un contrabandista, espia i soci de Josep Pla –un periodista que va compartir amb aquest diverses il·legalitats– i després la carrera periodística del fill, l’Alfons, sembrada de mentides, xantatges… i crims. De la mateixa manera que es vol retratar com viu un periodista en temps de guerra i de dictadura, es volen posar en relleu els problemes d’accés a la informació d’un país que ha patit les dues coses.

 


Beques Finestres d’Assaig en castellà

El jurat de les Beques Finestres d’Assiag en castellà, integrat per Jordi CostaMathias ÉnardCamila EnrichMariana Enriquez i Carlos Zanón, ha decidit atorgar les Beques Finestres d’Assaig 2023 als projectes Mapa de soledades (títol provisional), de Juan Gómez Bárcena, i El reino intermedio. Trances, visiones y ritos fúnebres como prácticas feministas, de Layla Martínez.

 

Mapa de soledades, de Juan Gómez Bárcena (1984)
Mapa de soledades indagarà sobre l’autèntica epidèmia de solitud que la nostra societat està experimentant: la gran epidèmia del segle xxi. El projecte es proposa reflexionar sobre aquest gran desafiament del nostre temps. L’objectiu no és solament comprendre el fenomen en el nostre context social, sinó traçar una radiografia de la solitud en diferents indrets i temps, i comprendre allò que té de conjuntural i allò que té d’universal. Per a això, l’assaig recorre a l’exemple de diferents personatges de la història que, per diferents motius, han viscut experiències d’aïllament. Per analitzar l’esmunyedís concepte de solitud, que s’ha manifestat de manera molt variada en diferents societats i èpoques, es proposarà una mena d’atles o de cartografia. Cada un dels capítols estarà dedicat a un espai geogràfic genèric, que servirà de punt de partida i de metàfora espacial per referir-nos a una manera específica d’experimentar la solitud. De les illes dels nàufrags a la terra de ningú de les fronteres, dels deserts on es refugien els místics fins a la solitud populosa de les ciutats, passant per la vastitud del cosmos habitat i habitable, Mapa de soledades intentarà descobrir què és exactament el que diem quan diem que estem sols.

 

El reino intermedio. Trances, visiones y ritos fúnebres como prácticas feministas, de Layla Martínez (1987)
El reino intermedio. Trances, visiones y ritos fúnebres como prácticas feministas és una recerca sobre com en la nostra cultura la possessió, l’èxtasi i els estats de trànsit han estat associats tradicionalment a les dones. Des de les prediccions de les píties en els oracles de la Grècia clàssica fins a l’espiritisme de finals del segle xix, els cossos de les dones han servit com a canal per rebre els missatges dels déus i els difunts. Aquesta associació del femení a l’èxtasi i el tràngol és producte de la dominació patriarcal: com a éssers inferiors, les dones estaven més a prop d’allò que era irracional i emocional, de la convulsió i de la histèria. A més, com que la seva veu no tenia valor, era lògic que servissin com a transmissores per a les veus dels altres, per als vaticinis i els missatges de les deïtats i els avantpassats. Tot i això, les dones van aconseguir apropiar-se d’aquests espais i utilitzar-los per aconseguir un poder, una influència i una autoritat que els havien estat negades. Hi van trobar una llibertat i una igualtat de què no gaudien en altres àmbits de la societat, i molt sovint van utilitzar-les per lluitar per la justícia social, tal com mostra la vinculació de les espiritistes al feminisme. Entre les ombres d’aquest regne intermedi habitat per déus, esperits i difunts, les dones podien rebel·lar-se i subvertir els mandats de gènere; ser, en definitiva, els que realment eren.

Filtrar:
Categoría

Relacionats

Guanyadores Premis Finestres de Narrativa

Guanyadores Premis Finestres de Còmic en Català

Shortlist Premis Finestres de Narrativa 2023