Guanyadors de les Beques Finestres d’Assaig 2024

  • Els projectes d’assaig d’Eva Vázquez, Melcior Comes, Cristian Crusat i Victor Albarracín han estat els triats pels jurats Finestres perquè es desenvolupin durant un any.
  • La beca és una ajuda directa a cada autor de 25.000 euros (la dotació total de les Beques Finestres és de 100.000 euros).
  • En aquesta quarta convocatòria s’han rebut 68 propostes en llengua catalana (de Catalunya, País Valencià i Illes Balears) i 316 en llengua castellana (entre Espanya i Amèrica Llatina).

 

BEQUES FINESTRES D’ASSAIG EN CATALÀ

 

El jurat de les Beques Finestres d’Assaig en català, integrat per Marina Espasa, Anna Guitart, Mara Faye Lethem, Pere-Antoni Pons i Gemma Medina, després de llegir i valorar les 68 propostes rebudes, ha decidit atorgar les Beques Finestres d’Assaig 2024 als projectes El cos i la ruïna, d’Eva Vázquez, i La derrota de l’art, de Melcior Comes, dues visions ben contrastades del món de la creació –literària i escultòrica–que analitzen l’evolució contemporània tant de les nostres mirades com de les nostres formes de concebre l’art.

 

— El cos i la ruïna d’Eva Vázquez

 

El cos i la ruïna parteix d’un estat d’incredulitat per interrogar-se sobre el tipus d’escultura de bellesa dòcil i aparentment incorruptible que va promocionar el noucentisme. Prenent com a figura tutelar l’escultor Enric Casanovas, un dels principals representants d’aquell ambient cultural, però també un dels més discrets i mal coneguts, l’assaig desplega un fil narratiu sobre la transmissió dels llegats, la relació del classicisme amb l’avantguarda i l’apropiació de la feminitat en la construcció idealitzada del món, per mirar d’entendre la pervivència d’un model de cossos perfectes en un període històric travessat per les guerres, els feixismes i els exilis, que empenyien més aviat en direcció contrària, cap a la mutilació i l’esguerro. Entre l’assaig interpretatiu, la reconstrucció històrica i el reportatge periodístic, el projecte aporta una mirada artística, política i feminista, i una mirada panoràmica, genealògica i alhora concretíssima sobre l’art català de la modernitat.

 

Eva Vàzquez (Salt, Gironès, 1968) és llicenciada en història de l’art i periodista cultural al diari El Punt Avui, on escriu articles sobre art i literatura. També col·labora a la Revista de Girona i L’Avenç, i amb l’Aula d’Escriptura de La Mercè. Ha comissariat diverses exposicions relacionades amb la revisió històrica de l’art del segle XX a Catalunya. Entre els seus treballs publicats,hi ha El quadern de fil (2015), Claudi Casanovas. Ceràmiques (2016), Un meteorit fugaç (2017) i La llum que et va tocar (2018).

 

 

 

 

 

 

— La derrota de l’art de Melcior Comes

 

La derrota de l’art ofereixun abordatge a la qüestió de la creació literària posant al centre allò que sovint s’amaga: el fracàs, la sensació de no assolir el que es persegueix i la frustració. A partir de nombrosíssims exemples d’escriptors de diverses tradicions, l’assaig pretén descriure com ha funcionat dins la ment dels creadors literaris l’experiència de les «il·lusions perdudes» per mirar d’ajudar a articular una ètica per a creadors que permeti afrontar el desencant —o «el fiasco», per dir-ho com Norah Ephron— de cara a la realitat dela recepció de l’art i la literatura en el món d’avui. Lluny de rebolcar-se en el derrotisme, sense justificar les causes i els efectes deles baixes passions, es limitarà a observar-les i explicar-les com un element que, a la pràctica, serveix per llegir millor i, sobretot, per entendre millor el funcionament de la personalitat dels escriptors i dels engranatges que conformen el sistema literari.

 

Melcior Comes (Sa Pobla, 1980) és llicenciat en Dret i en Teoria de la Literatura. Autor de les novel·les L’airei el món (premi Ciutat d’Elx), L’estupor que us espera (premi Documenta), El llibre dels plaers immensos (premi Ciutat de Palma 2006), Hotel Indira (premi Sant Joan) Sobre la terra impura (premi Crítica Serra d’Or de novel·la i premi Joan Crexells de narrativa), Tots els mecanismes i El dia de la balena, a més de l’assaig Escriure: instruccions d’ús. Col·labora,entre d’altres mitjans, amb l’Ara i El Punt Avui. Actualment, també ésprofessor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

 

 

 

 

 


 

BEQUES FINESTRES D’ASSAIG EN CASTELLÀ

 

El jurat de les Beques Finestres d’Assaig en castellà, integrat per Jordi Costa, Mathias Enard, Camila Enrich, Mariana Enriquez i Carlos Zanón, després de llegir i valorar les 316 propostes rebudes, ha deciditat orgar les Beques Finestres d’Assaig 2024 als projectes amb els títols provisionals Dejad que vengan a mí: La cruzada de los niños como comunidad de deseo y metáfora de la errancia y la desmesura modernas, de Cristian Crusat, i Potencias de vida y muerte, de Víctor Albarracín. La primera proposa una revisió des de perspectives actuals de la croada dels nens de 1212. La segona, apunta a un assaig híbrid i personal sobre les ressonàncies de la mort en un país com Colòmbia.

 

— Dejad que vengan a mí, de Cristian Crusat

 

Dejad que vengan a mí es defineix com un projecte de naturalesa assagística que aspira a examinar i ressignificar un dels emblemes més fascinants de la nostra bellugadissa realitat: les croades dels infants, l’eco de les quals ressona des de la coneguda croada infantil que va tenir lloc el 1212. Amalgamant literatura, pensament i història, Dejad que vengan a mí es proposa extreure d’aquest fenomen d’arrel medieval i inusitades relectures modernes –Voltaire, Andrzej Wajda, Roberto Bolaño…– el seu veritable abast imaginatiu, en particular mitjançant la identificació de les mutacions desentit a les quals han estat sotmesos aquells esdeveniments del segle xiii que encara ressonen a les tesis sobre la Nomadologia de Deleuze i Guattari o a la literatura que actualment aborda l’emergència de massius moviments migratoris des de l’Amèrica Central cap als EUA. A la fi, el traçat d’una mena d’atles de la peregrinació moderna a l’abric de la metàfora de la croada infantil a Dejad que vengan a mí és també la proposta d’una nova metàfora de l’existir humà.

 

Cristian Crusat (1983). Escriptor, traductor, crític idocent. És autor de diverses obres assagístiques –W.G. Sebald en el corazón de Europa (2020), La huida biográfica (2021), Vidas de vidas (2015)– i de ficció narrativa –Europa Automatiek (2019), Solitario empeño (2015) o Breveteoría del viaje y el desierto (2011), entre d’altres–, per les quals ha estat traduït a una desena de llengüesi ha rebut guardons com el premi Amado Alonso de recerca literària, el premi de literatura de la Unió Europea o el premi Tigre Juan de Narrativa al millor llibre de l’any per l’artefacte fronterer Sujeto elíptico (2019).

 

 

 

 

 

 

— Potencias de vida y muerte, de Víctor Albarracín

Aquest assaig és un conjunt de peces soltes, el trencaclosques que, en lloc d’una imatge, ens presenta una cosa trencada, una fissura, la bretxa que interromp la continuïtat del que estimem viu i present. Aquest és un trencaclosques sobre el mort, sobre el morir i el ressorgir després de la descomposició de la carn. És un empelt entre pròtesi i encanteri, la canalització de veus que persisteixen, reverberades, després de la desaparició de l’ens emissor i, com qualsevol trencaclosques, també és promesa de restitució. Com un matoll d’herbes sense nom, obre un espai especulatiu habitat per fantasmes, legislacions, històries familiars, comiats, auguris, testimonis, pràctiques capitalistes, memorials, dols, desaparició forçada, somnis poètics, deliris i lluites col·lectives en un intent per deixar intuir, entre l’espessor, l’ebullició de la vida i de la bellesa, quan s’abracen la terra i la carronya.

 

Víctor Albarracín (Neiva, Colombia,1974). De classe obrera, però sense força per al treball físic, va esgarrapar des de jove el precariat cultural. Ha estat llibreter i venedor de discos, professor universitari, corrector d’estil, columnista, escriptor a l’ombra, artista visual, curador i mal cantant indie. Va estudiar cinema i, molts anys després, va fer a Los Angeles un mestratge en arts. Ha publicat El tratamiento de las contradicciones (Caín Press, 2012), Materials for a Makeshift Shack (2012, La Parte Maldita) i Feign (2015, La Parte Maldita). El 2016 va sercurador del Salón Nacional de Artistas de Colòmbia i, entre 2016-2020, director artístic a Cali, on també va fundar la Escuela Incierta. Des de 2020 porta una vida modesta dedicada a cuidar les plantes i la gata, a sobreviure sense glamur i a escriure.
Filtrar per:
Categoría

Relacionats

Qüestionari Finestres: Laura Fernández

Qüestionari Finestres: Pere Antoni Pons

Qüestionari Finestres: Jordi Costa